Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Gio, 07/12/2017 - 12:26

Versione stampabilePDF version
  I
 
  P 
Eire rogiers atrassaillir. Mer p(er) uos los ditz

     els couenz. Q(ue)u ai amidonz totz dolenz. De

     chantar q(ue)m cugei soffrir. Epois sai nest

  ami uengutz. Chantarai si nai estar mutz. Q(ue)
  no(n) uoill romaner confes.
  Peire Rogiers, a trassaillir
  m’er per vos los ditz e·ls covenz
  qu’eu ai a midonz, totz dolenz,
  de chantar que·m cugei soffrir.
  E pois sai n’est a mi vengutz,
  chantarai, si n’ai estar mutz,
  que non voill romaner confes.

 
  II
  
  M 
out uos dei lauzar egrazir. Car anc uos ue 

  nc cors ni talenz. De saber mos captenemenz.

  Euoill q(ue)m sapchatz al ques dir. Eia lauers n(on)

  si escutz. Si en son auols ni recrezutz. Q(ue) pel

  uer no(n) passe ades.
  Mout vos dei lauzar e grazir
  car anc vos venc cors ni talenz
  de saber mos captenemenz,
  e voill que·m sapchatz alques dir;
  e ia l’avers non si’ escutz
  si en son avols ni recrezutz,
  que pel ver non passe ades.