Pickens

Versione stampabilePDF version

Versione 1:
I.
Qan lo rius de la fontana
S’esclarzis si cum far sol, 
E par la flors aiglentina,
E·l rossignoletz el ram
Volf e refraign et aplana
Son douz chantar et afina,
Dreitz es q’ieu lo mieu refraigna.

II.
Amors de terra loingdana.
Per vos totz lo cors mi dol;
E non puosc trobar meizina
Si non vau al sieu reclam
Ab atraich d’amor doussana,
Dinz vergier o sotz cortina,
Ab desirada compaigna.

III.
Pois de tot me·n faill aizina,
No·m meravill s’ieu m’aflam,
Car anc genser Crestïana
Non fo, que Dieus non la vol.
Juzena ni Sarrazina;
Et es ben paisutz de manna
Qui ren de s’amor gazaigna.

IV.
De desir mos cors non fina
Vas cella ren q’ieu plus am,
E cre que volers m’engana
Si cobezesa la·m tol,
Que plus es poignens qu’espina
La dolors que ab joi sana,
Don ja non voill c’om me·n plaigna.

V.
Senes breu de pargamina,
Tramet lo vers en chantan
Plan et en lenga romana
A·N Hugon Brun per Fillol.
Bon m’es, car gens Peitavina,
De Beiriu et de Bretaigna
S’esgau per lui, e Guianna.

Versione 2:
I.
Qan lo rius de la fontaina
S’esclarzis si com far sol,
E per la flors aiglentina,
E·l rossinholetz el ram
Volv e refrainh ez aplana
Son dous chantar ez afina,
Dreg es q’ieu lo mieu refrainha.

II.
Amors de terra loindana.
Per vos totz le cors mi dol,
E nen puesc trobar mezina
Tro veng’ al vostre reclam
Ab atraig d’amor doçana,
Dinz vergier o tras cortina,
Ab dezirada compainha.

III.
Pos totz jorns me·n failh aiçina,
No·m  meravilh s’ieu aflam,
Qar anc gençer Crestïana
Non fon, ni Dieus no la vol,
Juzeva ni Sarrazina:
Ben es doncs pagutz de manna
Oi ren de s’amor gazainha.

IV.
De voler mos cors non fina
Ves cella re q’ieu plus am;
E sai qe volers m’enjana
Si cobezesa la·m tol,
Qar plus es poinhenz d’espina
Ma dolors que·m ab joi sana,
Don ja non vueilh q’om mi plainha.

V.
Si·n sui de lonja taïna
E mais seinha no·n susfrainh.
Ço dis li gens ancïana
Q’ab sufrir venz savis fol,
Q’ades se·n ven de rabina;
Mas ieu aten causa vana,
Q’ailhor remanc en la fainha.

VI.
Senes brieu de pargamina,
Tramet lo vers [en] chantan
En plana lenga romana
A·N Ugo·l Brun per Filhol.
Bo·m sap, que gens Petavina,
E totz Angieus e Vïana 
S’esjau per leis, e Bretainha.

Versione 3:
I.
[Quan lo rius] de la [fontana]
[S’e]scalrzis [si com far] sol,
E par [la flors aigle]ntina,
[E·l rossinhole]z el ram
[Volt e refra]nh et apl[ana]
[Son do]us chant[tar e l’afi]na,
Be·s [dregz q’ieu lo mieu refranha].

II.
[Amor de terra lonhdana,
Per v
]os tot lo cor mi dol,
E no puesc trobar metzina
Si no·m val vostre reclam
Ab maltrag d’amor dousana,
Dins vergier o part cortina
Ab desirada companha.

III.
A totz jorns me·n faill aizina,
No·m  meravill si·m n’aflam,
Car anc genser Crestïana
Non fo, ni Dieus no la vol,
Juzieva ni Sarrazina:
Ben es astrucx qui se·n vana
Ni re de s’amor guazanha.

IV.
De dezir mos cors non fina
Ves cella re qu’ieu tant am.
Sai que volontatz m’enguana
E cobezeza la·m tol,
Quar plus es ponhens qu’espina
La dolor c’al cor mi mena; 
E a negus no me·n planha. 

V.
Senes breu de pargamina,
Tramet mon vers en chantan
En plana lengua romana
Envas lo Bru, mon fillol; 
E sapcha gens Crestïana
Que totz Peiteus hi guazanha
E·n val mais per leis Bretanha.

Versione 1-a:
I.
[Q]ant lo riu de la fontaina
S’esclarsis si com far sol,
E par la flor aiglantina,
E·l rossinholet el ram
Volv e refrainh e aplana
Son douz chantar e afina,
Dregh es q’eu lo meu refranha.

II.
Amor de terra loig[n]dana,
Per vos totz lo cor mi dol,
E non posc trobar metsina
Si non vau al siu reclam
Ab [a]trait d’amor douzana,
Dinz vergier o trans cortina,
Ab desirada companha.

III.
Pois de tot me·n faill aizina,
No·m  meravill s’ieu m’aflam,
Car anc genser Crestïana
Non fo, que Dieus non la vol.
Juzena ni Sarrazina;
Et es ben paisutz de manna
Qui ren de s’amor gazaigna.

IV.
De voler mon cor no·s fina
Vas cel’ amor qu’eu tant am,
E sai que voler m’engana,
Que cobeeza la·m tol,
Car plus es punhens qu’espina
Ma dolor que per joi sana,
Don ja non volh c’om me·n plainha.

V.
Pois de tot me·n failh aizina,
No·m meravilh s’ieu n’aflam,
C’aiss[i] genser Cristïana
No fo, ni Deus non la vol,
Juzeva ni Sarrazina:
Ben es cel pascut de mana
Qui ren de s’amor gazanha.

VI.
Senes breu de parjamina,
Tramet lo vers qe chantam
[En] plazent lenga romana
A·N Hugo Brun, mon filhol;
E sabc[h]a gen
Crestïana 
Que tots Peiteus e Vïana
Val mais per leis, e Bretanha. 

Versione 2-a:
I.
Quan lo rius de la fontana
S’esclarzis si cum far sol,
E·l rossinholet el ram
Volt e refranh ez aplana
Son dous chantar e l’afina,
Be·s dregz q’ieu lo mieu refranha.

II.
Amor de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol,
E non puesc trobar mezina
Si non al vostre reclam
Ab maltrait d’amor doussana
Dins vergier o part cortina,
Ab dezirada companha.

III.
Pus tot jorn me·n falh aizina,
No·m  meravilh si n’ai fam,
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni Dieus non o vol,
Juzïa ni Sarrazina:
Ben es selh paguatz de mana
Qui de s’amor ren guazanha.

IV.
De dezir mos cors no fina
Vas selha res qu’ieu pus am,
E cre que·l voler m’enguana
Si cobezeza la·m tol,
Que pus es ponhens d’espina
La dolors que per joy sana,
Don ja no vuelh qu’on me·n planha.

V.
Quan pensar me·n fai aizina,
Adoncs la bays e l’acol, 
Mas pueys torn en revolina,
Per que·m n’espert e n’aflam,
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n’atayna
Tot mos cujatz afaitanha.

VI.
Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en cantan
En plana lengua romana
A·N Ugo Brun per Filhol.
Bo·m sap, quar gent Peitavina
De Berri o de Bretanha
S’esjau per lieys, e·n Guizana.

Versione 2-b:
I.
Pois lo rius de la fontaina
S
’esclarzis si con far sol,
E par la flors aiglentina,
E·l rossignoletz el ram


Volf e refraing et aplana
Son douz chantar e afina,
Dreitz es q
’eu lo meu refragna.

II.
Amor de terra londana,
Per vos totz lo cors mi dol,
E non pois trobar meizina
Si no·i val vostre reclam
Ab atrag d’amor douzana
Dinz vergier o sotz cortina,
Ab dezirada compagnia.

III.
Pois del tot me·n fail aizina,
No·m  meravil s’eu n’aflam,
Qar anc genzer Crestïana
Non fo, ni Deus non la vol,
Juseva ni Serrazina;
Ben es cel paguz de manna
Qi ren de s’amor ren guazaignia.

IV.
Mon cor de valer non fina
Aiquella [r]es q’eu plus am;
E sai sel volers m’engana,
Qe sobrevoler la·m tol:
Plus tost se·n vai de rabina,
E eu son cun causa vana,
Las! qi remaing en la fagna.

V.
Ben agra bona setmana
Qi de leis agues son vol, 
Qe duguessa ni regina
Non es qi de leis no·s clam.
Boc’ ha vermeilla cun grana,
E sembla roza d’espina
Mesclad’ ab neu de montagna.

VI.
Senes breu de pargamina,
Enviu mon chant part Roam 
Em plana lengua romana
Lai a·N Peir’ Ug[o] per Sigol.
Ben sapcha gentz peitavina 
Qe tot Pitau e Gïana 
Val mais per leis, e Bretaigna.

Versione 2-c:
I.
Pois lo riu de la fontaina
S’esclargis si com far sol,
Et par la flor argletina,
E·l rosignolet el ram
Vol’ et refrang et aplaina
[E] son novel chant s’afina,
Drez est qe·l meu se refraigna.

II.
Amor de terra lontaina,
Per vos toz lo cor mi dol,
E non poisc trobar meiçina
S’eu non vaug al seu reclam
A[b] maltraig d’amor douzana
En vergiers o denz cortina

A[b] [desirada] compagna.

III.
Pois tot jorn mi faill aisina,
No·m  meraveill s’eu n’ai fam,
Qe tan gensor, en plevina, 
Deu no la fis ni la·m vol,
Judea ni Serracina:
Cel es ben paguz de manna
Qi en s’amor ren gazagna.

IV.
Del voler mon cor non fina
Cela cui tan voll et am.
Ben sai qe voler me mena
E cobitanza la·m tol
Et c’ar me poing plus q’espina
Ma dolor qe per joi sana:
Ja non voill qe hom mi plaigna.

Versione 4:
I.
Pos lo riu de la fontana
S’esclarsis si cum far sol,
E par la flor aiglentina,
Lo rosingnolet el ram
Veilh’ e refraing et aplana
Son douz chant[ar] e afina;
Dreig es que lo meu refraingna.

II.
Amors de terra lointana,
Per vos tot lo cor mi dol,
E non posc trobar medzina
S’eu no n’au al seu reclam
[Ab] atrait d’amor lointana
Dinz vergier a sa cortina,
Ab desirada compaingnia.

III.
Pois toz jorn mi failh l’aizina,
No·m  meraveilh si n’aflam,
Car anc gençor Cristïana
Non fo, ni Deus no la vol,
Judeva ni Serazina:
Ben es cel pagaz de maina
Qui rem de s’amor guazaingna,

IV.
Sem pensier la·m fai proçana 
Ladoncs la bais e l’acol,
Mais pois din Mirimolina,
Per q’eu m’esperc e aflam,
Qar sai si flor[i]s ni grana
Le joi q’era de ço camina
Tro qu’a mos guabs a fac tengna.

V.
Sa contenensa es soldana,
Qe joi me grup’ e m’asol.
E non fai amor vizina.
Q’en abanz non cant q’eu bram.
Tan desir l’amor [dousana],
Cui jois e jovens aclina,
Cum fos lai en terra straingna.

VI.
Trop foi de loinga traïna
Qe messatgiers no·n [sus]fraing;
E diz la gent ançïana
Qe sufren venz savi fol,
Qar pus es pungent q’aspina
Ma dolors qe per joi sana,
Don ja non voil c’om me plaingna.

Versione 5:
I.
Kant li rus de la fontaine
Renclarsist si come solt,
Ke naist la flour aglentaine,
Et rosignor chante el ro,
Volv e·i refraint et aplaigne
Son douls chanteir e afine,
Drois es ke li miens refraigne.

II.
Amors de terre lointainne
Por vos tous li cors me dolt,
E non peux troveir messine,
S’on ne l’ait per voi confort
E retrait d’amor altaigne
En vergier ou so gaudaine
Tail desir ai de compaigne.

III.
Moult auroit bone semaine
Ki de li auroit son vol,
C’ains contesse ne Rodainne
Non ot tant avenant cors:
Bouche ait vermoille com grainne
Et semble roze en espaine,
Blanche est com noix de montaigne.

IV.
Puesc ke tout mi fait lonsainne,
No m’eir a vis s’on es fol,
K’ains si belle Crestïanne
Ne fut, ne Deuz ne la volt,
Judee ne Sarazainne:
Bien seroit paüs del mainne
[Ki] tient de s’amor gadainne.

V.
Ensi com cottidïenne,
Com chascuns die et retor,
Lou cors ke per sumelainne
Ait tenue en son redol
(Ensi amors mi demainne),
Et tient pres de sai saixaine
Et paist de dousor prochainne.