Pickens

Versione stampabilePDF version

I.
Pro ai del chan essenhadors
En torn mi et ensenhairitz:
Pratz e vergiers, albres e flors,
Voutas d’auzelhs e lays e critz,
Per lo dous termini suau;
Qu’en un petit de joy m’estau
Don nulhs deportz no·m pot jauzir
Tan cum solatz d’amor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors
E als enfans borteitz petitz,
E mias sion tals amors
Don ieu sia jauzens jauzitz;
Qu’ieu la sai bona tot aitau
Ves son amic en greu loguau:
Per so suy trop soen marritz
Quar non ai so qu’al cor n’aten.

III.
Luenh es lo castells e la tors
Ont elha jay e sos maritz,
E si per bos cosselladors
Cosselhan no suy enantitz
(Qu’autre cosselhs petit m·en vau,
Aitant n’ay fin talan corau),
Alres no·y a mais del murir
S’alqun joy no n’ai en breumen.

IV.
Totz los vezis apel senhors
Del renh on sos joys fo noyritz,
E crey que·m sia grans honors,
Quar ieu dels plus envilanitz
Cug que sion cortes leyau:
Ves l’amor qu’ins el cor m’enclau
Ai bon talant e bon albir,
E say qu’ilh n’a bon escïen.

V.
Lai es mos cors, si totz c’allors
Non a ni sima ni raitz,
Et en dormen sotz cobertors
Es lai ab lieis mos esperitz;
E s’amor mi revert a mal,
Car ieu l’am tant e liei non cal:
Tost veirai ieu si per sufrir
N’atendrai mon bon jauzimen.

VI.
Ma voluntat s[e]·n vay lo cors 
La nueit e·l dia esclarzitz
Laintz per talant de son cors,
Mas tart mi ve e tart mi ditz:
"Amicx, fa selha, gilos brau
An comensat tal batestau
Que sera greus a departir
Tro qu’abduy en siam jauzen."

VII.
Per so m·en creis plus ma dolors
(Car ieu au lieis en luec aizit)
Que tan no fauc sospirs e plors
Que sol baizar per escarit,
Que·l cor mi tengues san e sau.
Bona es l’amors e molt per vau
E d’aquest mal mi pot guerir
Ses gart de metge sapien.