Jeanroy

Versione stampabilePDF version

I.
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz:
Pratz e vergiers, albres e flors,
Voutas dauzelhs e lays e critz,
Per lo dous termini suau, 
Quen un petit de joy mestau,
Den nulhs deportz no·m pot jauzir
Tan cum solatz damor valen.

II.
Las pimpas sian als pastors
Et als enfans burdens petitz,
E mias sion tals amors
Don ieu sia jauzens jauzitz!
Quieu la sai bona tot’aitau
Ves son amic en greu loguau; 
Per so·m sen trop soen marrir
Quar no n’ai so qual cor naten.

III.
Luenh es lo castelhs e la tors
On elha jay e sos maritz,
Et si per bos cosselladors
Cosselhan no suy enantitz
— Qautre cosselhs petit men vau,
Aitant nay fin talan corau, —
Alres noy a mais del murir,
Salqun joy non ay en breumen.

IV.
Totz los vezis apel senhors  
Del renh on sos joys fo noyritz,
E crey que·m sia grans honors
Quar ieu dels plus envilanitz
Cug que sion cortes lejau: 
Ves lamor quins el cor menclau
Ai bon talant e bon albir,
E say quilh na bon escien.

V.
Lai es mos cors si totz calhors
Non a ni sima ni raïtz,
Et en dormen sotz cobertors
Es lai ad lieis mos esperitz;
Et samors mi revert a mau 
Car ieu lam tant e liei non cau:
Tost verai ieu si per sufrir
Natendrai mon bon jauzimen.

VI.
Ma voluntatz sen vai lo cors,
La nueit el dia esclarzitz,
Laïntz per talant de son cors,
Mas tart mi ve e tart mi ditz:
«Amicx, fas elha, gilos brau  
An comensat tal batestau
Que sera greus a departir,
Tro quabdui en siam jauzen».

VII.
Per so men creis plus ma dolors
Car non ai lieis en luecs aizitz,  
Que tan no fau sospirs e plors
Que sols baizars per escaritz
Lo cor no·m tengues san e sau.
Bona es lamors e molt provau,
E d’aquest mal mi pot guerir
Ses gart de metge sapien.