Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Peire Rotgier, a trassaillir         
m’er per vos los digz e·ls covens    
qu’eu aic ab midonz, totz dolens,    
de chantar, q’ie·m cuidiei soffrir;  
e pois sai etz a mi vengutz          
cantarai, si n’ai estat mutz,        
que non vuoill remaner confes.       

II.
Mout vos dei lauzar e grazir         
car anc vos venc cors ni talens      
de saber mos chaptenemens;           
e vuoill q’en sapchatz alqes dir.    
E ja l’avers no·m si’ escutz,        
s’ieu sui avols ni recresutz,        
que pel ver non passetz ades.        

III.
Car qui per aver vol mentir,         
aquel lauzars es blasmamens          
e tortz e mals enseignamens,         
e fai·n als autres escarnir.         
Q’en dich non es bos pretz saubutz   
mas el faich es puois conogutz,      
e pels faitz veno·il dich apres.     

IV.
Per me voletz mon nom auzir.         
Cals son? — O drutz . . . er clau las dens!
C’ades poja mos pessamens                  
on plus de prion m’o conssir!              
Ben vuoill sapchatz que non sui drutz      
tot per so c’ar non sui volgutz;           
mas ben am, sol midonz m’ames!             

V.
Peire Rotgier, cum puosc sofrir            
qez eu am aissi solamens?                  
Meravill me! Si viu de vens!               
Tortz er si·m fai midonz morir!            
S’ieu muor per liei farai vertutz          
per qu’eu cre que si fos perdutz           
dreitz fora que puois mi nogues.           

VI.
Era·il ven en cor que m’azir,              
mas ja fo q’er’ autres sos sens!           
C’aitals es sos entendemens                
per q’ieu li dei totz temps servir         
pel ben qe·m n’es escazegutz;              
ja no m’en vengues mais salutz             
li dei totz temps estar als pes.           

VII.
Si·m volgues sol tant consentir            
q’ieu fos totz temps sos entendens,        
ab bels digz n’estera jauzens,             
e feira·m ses faitz esgauzir!              
E degra·m ben esser cregutz                
qu’eu non dic tan que·m fos creguz         
mas del Bon Respeig don visques.           

VIII.
Bon Respeig, d’aut sui bas cazutz!         
E si no·m ereb sa vertutz                  
per conseil li don qe·m pendes!