I.
Lonc temps ai estat cubertz,
mas Dieus no vol qu’ieu oimais
puosca cobrir ma besoigna,
dont mi ven ira et esglais.
Ez escoutatz, cavallier,
s’a ren ai obs ni mestier.
II.
D’aisso vos fatz ben totz certz:
qu’aicels don hom es plus gais
ai perdutz, don ai vergoigna;
e non aus dir qui·ls me trais;
et ai ben cor vertadier
car dic tant grand encombrier.
III.
Mas per so sui tant espertz
de dir aisso que er plais
car voill leu gitar ses poigna
totz los maritz de pantais
e d’ira e de conssirier,
don moutz m’en fan semblant nier.
IV.
Si·m fatz coindes e degertz
si·m sui eu flacs e savais
volpilz (garnitz e ses broigna);
e sui mizels e putnais;
escars, vilan conduchier,
de totz lo plus croi guerrier.
V.
Per quez es fols adubertz
totz hom que ia ten a fais
s’ieu cortei — quar ia m’en loigna? —
sa moiller, pois dans non nais
ad el se son ben sobrier
li mei mal sospir doblier.
VI.
Car ia tot non fos desertz
d’aicels, per qu’om pela·l cais,
tant ai d’als ont me peroigna
— d’autres avols decs on bais —
per que domna ab cors entier
no·m deu prezar un dinier.
VII.
E si mos chans m’es suferz
eu chan, qu’enquers no m’en lais;
pustel’ hui sus en sa groigna
a totz marit si·s n’irais
s’ieu tant grant mon dol plenier
voill cobrir ab alegrier.
VIII.
A dompnas m’en soi profertz
e datz, per que m’en ven jais;
si noc’ ai poder que i joigna
en jazen, ades engrais
solament del desirier
e del vezer, qu’als non quier.
IX.
La comtessa a Monrosier
volgra auzis mon gaug entier.