Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Lonc temps ai estat cubertz,      
mas Dieus no vol qu’ieu oimais    
puosca cobrir ma besoigna,        
dont mi ven ira et esglais.       
Ez escoutatz, cavallier,          
s’a ren ai obs ni mestier.        

II.
D’aisso vos fatz ben totz certz:  
qu’aicels don hom es plus gais    
ai perdutz, don ai vergoigna;     
e non aus dir qui·ls me trais;    
et ai ben cor vertadier           
car dic tant grand encombrier.    

III.
Mas per so sui tant espertz       
de dir aisso que er plais         
car voill leu gitar ses poigna    
totz los maritz de pantais        
e d’ira e de conssirier,          
don moutz m’en fan semblant nier. 

IV.
Si·m fatz coindes e degertz       
si·m sui eu flacs e savais        
volpilz (garnitz e ses broigna);  
e sui mizels e putnais;           
escars, vilan conduchier,         
de totz lo plus croi guerrier.    

V.
Per quez es fols adubertz         
totz hom que ia ten a fais        
s’ieu cortei — quar ia m’en loigna? —
sa moiller, pois dans non nais       
ad el se son ben sobrier             
li mei mal sospir doblier.           

VI.
Car ia tot non fos desertz           
d’aicels, per qu’om pela·l cais,     
tant ai d’als ont me peroigna        
— d’autres avols decs on bais —      
per que domna ab cors entier         
no·m deu prezar un dinier.           

VII.
E si mos chans m’es suferz           
eu chan, qu’enquers no m’en lais;    
pustel’ hui sus en sa groigna        
a totz marit si·s n’irais            
s’ieu tant grant mon dol plenier     
voill cobrir ab alegrier.            

VIII.
A dompnas m’en soi profertz          
e datz, per que m’en ven jais;       
si noc’ ai poder que i joigna        
en jazen, ades engrais               
solament del desirier                
e del vezer, qu’als non quier.       

IX.
La comtessa a Monrosier             
volgra auzis mon gaug entier.