Fratta

Versione stampabilePDF version

I.
Be m’es plazen           
e cossezen               
que om s’ayzina de chantar
ab motz alqus             
serratz e clus            
qu’om no·ls tem ja de vergonhar.

II.
D’aut chai em bas               
qui per compas                  
no sap lo segle demenar;        
e ben hi falh                   
qui tan trassalh                
que non hi puesc’ a temps tornar.

III.
Ben es auras                     
totz Crestias                    
que ia nems si vol encombrar,    
ni sobre·l cays                  
leva tal fays                    
que corren no·l puesca portar.   

IV.
Qu’ieu sai e sen                 
mon escien,                      
e vuelh vos en tot castiar,      
per trop captens                 
val hom mot mens                 
e ten hom plus vil son afar.     

V.
Mais am un ort                   
serrat e fort                    
qu’hom ren no m’en puesca emblar 
que cent parras                  
sus en puegz plas:               
qu’autre las tenh’ ez ieu las guar. 

VI.
Que·l reprochiers                   
es vertadiers                       
que dels antics auzi comtar:        
lo ric al ric,                      
e l’om mendic...:                   
quecx d’eis semblan troba son par.  

VII.
De tot can suelh                    
amar, me tuelh                      
e so qu’ei amat desampar,           
qu’ieu non am re                    
ni autre me                         
e cug me totz d’amor lonhar.        

VIII.
Qu’arreire temps                    
ai amat nemps                       
e vuelh m’en atrazach layssar;      
non aura grat                       
qui m’a amat                        
ni en cor m’avia d’amar.            

IX.
Qu’ieu ai un cor                    
et un demor                         
et un talan et un pessar            
et un amic                          
vas cui m’abric                     
et a cuy me vuelh autreyar.         

X.
Si mal m’en pren                    
per eys mon sen,                    
cug a ma vida follejar;             
apres ma mort                       
no·m fass’ om tort                  
d’aquo qu’ieu ai ad oblidar.        

XI.
Daus manhtas pars                   
me for’ afars                       
en prendre o en gazanhar;           
fers e parvenz                      
es mos talenz                       
vas m’amiga qu’eu tenc plus car.    

XII.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .    
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  . . .     
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .      
amors de lonh,                                         
tan gran besonh                                        
qu’ai de tener e de balhar.