Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Rambaut daure(n)ga Rambaut d’Aurenga
  I
Apres mon uors uoill sempror
dre. Una chançon leu p(er) bordre.
En aital rima sotil. Mas ges n(n)
aus descorder. Si pert ma pal ni(m) ten
uil queu uas mo miels noma pil.
 
Apres mon vers voil sempr’ordre
una chançon leu per bordre
en aital rima sotil;
mas ges nn aus descorder
si pert ma pal ni‧m ten vil
qu’eu vas mo miels no‧m apil. 
 
  II
Sil que ma uout trist alegre. Sab
mais q(ue) uol sos ditz segre. Que sa
lamons ni marcolf defaig ric ab dic
entendre. Et an leu dit en la pols. Qis
pliuen aital bertolz.  
 
Si‧l que ma vout trist alegre
s’ab mai que vol sos ditz segre
que Salamons ni Marcolf
defaig ric ab dic entendre
et an leu dit en la pols
qi‧s pliven aital bertolz.
 
  III
Car no(n) sai cant mai auiure p(er) qu emo(n)
cors al cor liure. Esap cham guidar
dreig fil. Mos uolers eno(n) sature. Mas
en ualen seignor ui co(n) nos iau deso(n)
cortil. 
 
Car non sai cant m’ai a vivre.
per que mon cors al cor livre
e sapcha‧m guidar drei fil
mos volers, e non s’ature
mas en valen seignor
ui con nos iau de son cortil.
 
  IV
Souen pens caillors miderga. Epuo
is amors re sa uerga. Qem ma fe
rit de greu pols. Can dinz que mals
non a egua. Queu no(n) sui escartuz
sols. Que scarnitz fo ia uailors. 
 
Soven pens c’aillors mi derga
e puois amors resa verga
qe‧m m’a fe rit de greu pols,
can dinz que mals non a egua;
qu’eu non sui escartuz sols
qu’escarnitz fo ia vailors
 
  V
Que ual caillors no(n) puesc creire. Ca(n)c
no(n) frais copa de ueire. Plus tost
camors frai(n)g eromp. Mas sil plaz q(ue)l
mal cor meire. el sap leu soldar ses
plom. Mas ami seu daz trop som.
 
Que val c’aillors non puesc creire?
C’anc non frais copa de veire
plus tost c’amors fraing e romp
mas si‧l plaz que‧l mal cor meire
el sap leu soldar ses plom
mas a mi seu daz trop som.
 
  VI
Uiaz me sagera uolgues soluer. ous
pres en luec de colom. Mifai deco
lom. Mifai desi cazen uoluer. Que
nom gic penre. i. sol toin. Ema pela
p(er) mon nom.
 
Viaz m’esagera volgues solver
ous pres en luec de colom
mi fai de colom
mi fai de sicaz envolver
que no‧m gic penr’i sol toin
e m’apela per mon nom.
 
  VII
Mal dic taing q(ue) mon penegla. No(n)
p(er) q(ue) mos cors mo ueda. Amors
me tol quem ten trist. Quit tol not
cug qu emo renda. Som tol qui plus
laurai quist. Not toil ço canc non
aguist.
 
Mal dic taing que mon penegla
non! Per que? Mos cors m’o veda,
amors me tol que‧m ten trist
qui‧t tol, not cug que morenda
so‧m tol qui plus l’aurai quist
no‧t toil ço c’anc non aguist.
 
  VIII
Si aic gaug qem tol em mermi. Car
mos talans non i aserma. Ben ai
fol talan p(er) crist. Car mos cors mels
nosa serma. En lai on faz gen co(n)q(ue)st.
Qui fai on e ai mon dan quist. 
 
Si aic gaug, qe‧m tol em mermi
car mos talans non iaserma
ben ai fol talan, per Crist,
car mos cors mels no s’aserma
en lai on faz gen conquest
qui fai on e ai mon dan quist.
 
  IX
Adieu quier que mos precs ama.
quil uoillen don queu men gauia.
lai on son uolgur amics. Car gal si
eu fis cors ses flama. Totz autres trob.
no(n) plus rics. Eno(n) odic gens enics.
 
A Dieu qui er que mos precs ama
quil voillen don qu’eu mengauia
lai on son volgur amics
car gal sieu fis cors ses flama
totz autres trob non plus rics
e non odic gens enics.
 
  X
Cel dieu que fes fre aiga. Caug fre
ig afol cels q(ue) desabrics. Cab mala
voluntat ueraigua. Et ab cuberz fals
p(re)sics. fan don als drucz en foz destrics.
 
Cel Dieu que fes freaiga
caug freig a fol cels que desabrics
c’ab mala voluntat veraigua
et ab cuberz fals presics
fan don als drucz en foz destrics.
 
  XI
Donna franca res ueraia. Eu que sui
uerais amics. Auos mi ren toz antics.  
 
Donna franca res veraia,
eu que sui verais amics
a vos mi ren toz antics!