Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
⸿Raembautz daurenga. Raembautz d’Aurenga
  I
Entre gel euent efanc. Eneu egibre e
tempesta. Elbrau pensier qemtormen
ta. dema bella dompna genta. Mant mes
mon cor enpantais. Car uauc dreich et
ill brais. Cenuetz sui lo iorn tristz egais.
 
Entre gel e vent e fanc
e neu gibr’e tempesta,
el brau pensier qe‧m tormenta
de ma bella dompna genta
mant mes mon cor en pantais
car vauc dreich et ill brais
cen vetz sui lo iorn tristz e gais.
 
  II
Eges dos deniers no(m) complanc. linuern
anz mo tenc afesta. Ues qai uolontat do
lenta. Car demidonz la plus genta. pois
saup qen trop amar nos trais. Cel amors
qem sol tener grais. Oill plaira  q(ue)maia
o quem lais.
 
E ges dos deniers no‧m complanc
l’invern  anz mo tenc a festa,
ves q’ai volontat dolenta,
car de mi onz la plus genta
pois sup q’en trop amar nos trais
cel amors qe‧m sol tener grais
oill plaira que‧m aia
o que‧m lais.
 
  III
Dompna ab cor cortes efranc. armes po
iat enlatesta. que sapcha qeus na talen
ta. ai doussa res cara egenta. p(er) dieu nois
fraigna uostre iais. Mas remebre uos
del doutz bais. Et aloiarici sien dic mais.
 
Dompna, ab cor cortes e franc,
ar m’es poiat en la testa
que sapcha qe‧us n’atalenta.
Ai doussa res cara e genta,
per Dieu, nois fraigna vostre iais
mas remebre vos del doutz bais!
et aloiarici s’ie‧n dic mais
  IV
Qe sempren tornon luoill blanc. El cors
qest esglai mi presta. faill tro co(m) lacaram
uenta. quand mi souen dompna genta.
Cum era uostre iois uerais. tro lausen
giers crois esauais. Nos loigneron ablor
fals brais.
 
Qe sempren tornon l’oill blanc,
el cors, qest esglai mi presta,
faill tro c’om la cara‧m venta
quand mi soven, dompna genta,
cum era vostre iois verais
tro lausengiers crois e savais
nos loigneron ab lor fals brai.
  V
Lausengier ren nouos tanc. qieu no sui
daqella gesta. sanc fui ues amors gau
zenta. Enom taing mais amor genta.
q(ue) samaua cel q(ue)retrais. so don nais en
cest  segle esglais. Noil faria enoi ni fais.
 
Lausengiers ren no vos tanc!
Q’ieu no sui  d’aqella gesta,
s’anc fui. Ves, amors gauzenta?
E no‧m taing mai amor genta
que s’amava cel que retrais
so don nais en cest esglais
no‧il faria enoi ni fais.
  VI
Qe sim sal dieus nomac anc. que mon
cor mo amonesta. Sor cosina ni parenta.
Samar uolc deguisa genta. Canc de
mi sigar des nis tais. qien ualria als
turcs part roais. damar sieu lornera
enais.
 
Qe si‧m sal Dieus no‧m ac anc
que mon cor m’o amonesta,
sor, cozina ni parenta
s’amar vuolc de guisa genta
c’anc de mi s’i gardes ni‧s tais
q’en valria als Turcs part Roais
d’amar, s’ieu lor n’era e nais.
 
  VII
E dompna car tant mestanc. qieu nous
uei p(er) als non resta. Mais tem caissom
nespauenta. Cauos fos dans dompna
genta. Mas mandatz mi p(er) plan essais.
p(er) tal cobrir sol sapchal cais. qiem nirai
lai degrans eslais.
 
E, dompna, car tant m’estanc?
Q’ieu no‧us vei per als non resta,
mais tem c’aisso‧m n’espaventa
c’a vos fos dans, dompna genta.
Mas mandatz mi per plan essais,
per tal cobrir soll sapcha‧l cais!
Q'ie‧m n'irai lai de grans eslais
  VIII
Qieu enpert lacolor el sanc. Tal talent
ai qem desuesta. Cab uos fos ses uesti
menta. aissi cum etz laplus genta. q(ue)
tant grans uolontatz men nais. quez en
un iorn tant ben nom pais. Pert tot so
que dun mes engrais.
 
Q’ieu en pert la color el sanc,
tal talent ai qe‧m desvesta
cab vos fos ses vestimenta
aissi cum etz la plus genta,
que tant grans volontatz m’en nais
un iorn – tant ben no‧m pais –
pert tot so que d’un mes engrais.
 
  IX
Dompna renouel nostre iais. Sius platz
car sibem fauc gais. Ai mains cors do
lors pantais.
 
Dompna, renovel nostre iais,
si‧us platz car si be‧m fauc gais,
ai mains cors dolors pantais.
 
  X
Ioglar uos auetz pro mais. Et ieu planc
E sospir et ais.
 
Ioglar, vos avetz pro mais
et ieu planc e sospir e ais.