Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Aimeric depeuilhan.
Aimeric de Peguilhan.
  I
[S]      I come lalbre que per sobrecargar. fr

          anh si mezeis epert son frug e se.

          ai hieu perdut ma bella dompne

me. emos engenhs ses fruitz per sobramar.

pero si tot me soi apoderatz. anc iorn non

fis mon dan azessien. anseis cug far tot so

que fauc absen. mar er conosc que trop

sobral foudirz.
Si com l'albre que per sobrecargar, 
franh si mezeis e pert son frug e se,
ai hieu perdut ma bella dompne e me
e mos engenhs ses fruitz, per sobramar.
Pero, sitot me soi apoderatz,
anc iorn non fis mon dan az essien;
anseis cug far tot so que fauc ab sen,
mar er conosc que trop sobra·l foudirz.
  II
[e]     nones bo com sia trop senatz. que asa

zos non segua son talen. e si noia de cascu

mesclamen. nones bona sola luna meitatz.

que besdeue hom per sobre saber. nessis 

enuai maintas ues folleian. perque seschai

com an enluec mesclan. sen ab foudat qui u

sap gen retener.
E non es bo c’om sia trop senatz
Que a sazos non segua son talen;
e si no∙i a de cascu mesclamen,
non  es bona sola l’una meitatz.
Que bes deve hom per sobresaber,
nessis, e∙n vai maintas ves folleian,
perque s’eschai com an en luec mesclan
sen ab foudat qui u sap gen retener.
  III
[L]     as quieu nonai mi mezeis enpoder. ans

uauc mon dan enqueren esercan. e uoilh

trop mais perdre e far mon dan. ab uos dona

cabautra conquerer. cancse cug far enanq(ue)st

dan mon pro. equesauis enaquesta follor.

pero alei de fol fin amador. maues ades on

plus mi faitz mal plus bo.
Las! Qu’ieu non ai mi mezeis en poder,
ans vauc mon dan enqueren e sercan;
e voilh trop mais perdre e far mon dan
ab vos, dona, c’ab autra conquerer;
c’anc se cug far en aquest dan mon pro
e que savis en aquesta follor;
pero, a lei de fol fin amador,
m’aves ades, on plus mi faitz, mal plus bo.
  IV
[n]    on sai nuilh oc perquieu des uostre no.

pero souen tornon mei ris enplor. (et) hieu

com fol ai ioi de ma dolor. e de ma mort

quati uei uostra faisso. col balezi cap ioi sa

net aussir. quant elmirailh se remiret es

ui. tot autressi et uos mirailhs ami.. que

mausizetz quan uos uei nius remir.
Non sai nuilh “oc” per qu’ieu des vostre “no”,
pero soven tornon mei ris en plor;
et hieu com fol ai ioi de ma dolor
e de ma mort, quati vei vostra faisso.
Co∙l balezi cap ioi s’anet aussir,
quant el mirailh se remiret e∙s vi,
tot autressi et vos mirailhs a mi,
que m’ausizet quan vos vei nius remir.
  V
[e]    nous en qual quan mi uezetz morir. en

ans ho faitz de me totz autressi. com de lenfan

quabun maraboti. fai hom del plor sebrar

edepartir. epueis quant es tornatz enalegrier.

(et) hom lestrai so queilh doneti eilh tol. (et) el

adonce plore fai maior dol. mil aitans plus

que non fes de premier.
E nous en qual quan mi vezetz morir;
en ans ho faitz de me torz autressi
com de l’enfan qu’ab un maraboti
fai hom del plor sebrar e departir,
e pueis  quant es tornatz en alegrier
et hom l’estrai so que ilh donet eilh tol,
et el adonce plore fai maior dol
mil aitans plus que non fes de premier.