Revisione di CANZONIERE G - Edizione diplomatica del Ven, 27/03/2015 - 14:36

Versione stampabilePDF version
.
.
.

DEl seu tort farai esmenda.
.
.
.

leis qim fe partir dese. qen car
.
.
.

ai talan qeil renda. sil plaz
.
.
.

ma chanzon eme. senz respeich dal1
.
.
.
.

tra merce. sen sofra qen leis men
.
.
.

tenda. Eqel bel nien matenda.
.
.
.

Ges pernegus mal qem prenda.
Des amistat noz recre.
Anz sofre qeqe me renda.
La pena eldan qemen ue
Far me degra qalqe be
Mais non taingn qe lan reprenda
Setot ses uers qil mesprenda.
Qeu sai qester non poria.

 


Demidonz mon cor ostar.
Perira niperfel nia
Ni peraltra domna amar
Nomen cal plus essaiar.
Mas aissi coill plaz sia.
Qeu lamarai tuta uia.
Molt enconsir nuoit edia
Ninomen sai conseillar.
E percho ses deuenia.
Li pogues tolre oenblar
Esill pois sen irassia.
\ De sa bocha Vn doulz
​baisar /2
Voluntres loli rendria. 
Non es negus hoz cui tegna.
Tant apoderat amors.
Qera uol qem desouegna.
Lo ric ioi el bel socors.
Cauia trobat aillors.
Ezalei plaz qez destreigna.
Per tal qe non uol nun deigna.
Bona dona encui regna.
Jois eiouenz et honors
Sofrirez donc qe metengna.
Lodesirers el dolors.
Sauals dels plazers menors
Me fais tan qe ioi men uegna.
Si cab uos no desconuegna.
Chanzoneta uai decors.
Amidonz dir qes reteigna.
Pois mi retener nen deigna.

1«respeich dal su abrasione.» Bertoni 1912, p. 153, n. 1.
2Verso aggiunto in margine da una mano successiva.