Revisione di Edizione Diplomatica del Gio, 17/03/2016 - 12:20

Versione stampabilePDF version
      Os de chantar mes pris
      talenz. Farai unuers don
sui dolenz. Non serai mais
hobedienz. En peitauni en 
lemozi.
 
 
 
Vera men ieri en eissil. Engue
ra laiserei monfill. Engran
paor et en peirill. Euolran li
​mal sei uezi.
 
 
Ode partirs mes aitan greus
 
Del seignoratge de peiteus.
En garda lais folcon dangeus.
Tota latera oncozi.
 
 
I folco dangeus noill socor. El 
reis decui euteigmonor. Guer
reiar lantut liplusor. Felon 
gascon et eniaui.
 
 
Iben mones sauis epros. Qua(n)t
euserei pertiz deuos. Viaz la
iuran tornat enios. Quar lo
ueiran ioue mes qui.
 
 
Erce clam amo conpaigno.
Si anc lifitort quelom per
do. Et el prec ne iesu deltro.
Enromans et en sonlati.
 
Eproesse de iouen fui. Mas
era parte ambedui. Et euirai
mena celui. Ontuit peccador
trobonfi.
 
 
Ant aiestat coindes egais.
Mas n(ost)re seigner nol uol ma
is. Era non pos sufrir lofais.
Tant fui aprozaz delafi.
 
 
Ot aigurpit quant
amar soill. Caualaria et or
goill. Mas adeuplaz tot oa co
ill. Et el quem reteigna absi.
Oz mos amir prec quala
mort. Vei gnon tuhsai al
meu conort. Queu ai agut
​ioi edeport. Loig epres et
en mon aizi.