Zenker

Versione stampabilePDF version

 
I.
Belh m'es dous chans per la faja
que fam l'auzelhet menut,
don refrimon li batut
per la beutat del frescum,
e quecs ab sa par s'asaja 
e chanton, per qu'ieu m'assai 
d'un vers faire, se noi pec.
 
II.
Quecs pes e pnha com aja
so que vol et a volgut;
volh e folh reconogut
fai del pe jusc'al rassum;
lui qu'a volontat qu'es gaja
viatz l'afolla e·l dechai
orgolhs que d'aut bas cazec.
 
III.
Et adoncs ira veraja
creis lui que s'apelha drut,
e selh que l'a fag cornut
a·l donat morsel querrum
que l'estrangle, ans que·l traja;
e mespresa l'en om sai
e lai non cal que jai pec.
 
IV.
Si ben de premier si taja
l'enemics, tot er saubut
quant fai far a rescondut, 
e volv dous en amarum,
don nais amistatz savaja,
que fai tornar un gen bai
de boca en agut bec. 
 
V.
Selh que mais a plus s'esmaja
e per tost recrezut
a l'aver qu'a conquezut,
dont elh mon a ren ma·l fum;
e·n sia iratz o·l plaja,
la menre pratz l'en eschai,
quar elh eis no·s n'apanec. 
 
VI.
Quan se volv aquesta raja,
mortz que fai de parlier mut, 
se·l bens a·l forfag vencut,
lonhada s'es del ferrum 
l'arma que del enferm braja, 
quar endreg lui mon s'en vai
lai ont ancse mal estec. 
 
VII.
Ges pueis de mal no s'esglaja, 
que·l mielhs de ben s'a tolgut,
quant a·l dreg semdier perdut;
ben es qui cel pel e plum
don a coita e sofraja;
qua folia peza mai
qui·ll balansa el dreg bavec.
 
VIII.
Lo vers vas la fin s'atraja
e·lh mot sion entendut 
per n'Isart, cui dieus aiut,
quez el ama en autum;
se i a mot que no s'eschaja, 
volh que l'en mova, si·l plai,
e que non li tenha nec.
 
IX.
Lo vescoms que gran ben aja 
vuelh que lo·m melhur, si·l plai,
lo vers, si fals motz lo sec.