I.
Chansson do·ill mot son plan e prim
farai puois que botono·ill vim
e l’aussor cim
son de color
de mainta flor
e verdeia la fuoilla,
e·il chan e·il braill
son a l’ombraill
dels auzels per la bruoilla.
II.
Pel bruoill aug lo chan e·l refrim
e per q’om no men fassa crim
obre e lim
motz de valor
ab art d’Amor
don non ai cor qe·m tuoilla;
ans si be·m faill
la sec a traill
on plus vas mi s’orguilla.
III.
Val orguoill petit d’amador
que leu trabucha son siegnor
del luoc aussor
ius al terraill
per tal trebaill
que de ioi lo despuoilla;
dreitz es lagrim
et ard’ e rim
qi·’ncontr’ amor ianguoilla.
IV.
Per ianguoill ges no·m vir aillor,
bona dompna, ves cui ador;
mas per paor
del devinaill,
don iois trassaill,
fatz semblan que no·us vuoilla;
c’anc no·ns gauzim
de lor noirim:
mal m’es que lor acuoilla.
V.
Si ben m’acuoill tot a esdaill
mos pessamens lai vos assaill;
q’ieu chant e vaill
pel ioi qe·ns fim
lai o·ns partim;
dont sovens l’uoills mi muoilla
d’ ir’ e de plor
e de doussor
car per ioi ai qe·m duoilla.
VI.
Ges no·m duoill d’amor don badaill
ni non sec mesura ni taill;
sol m’o egaill
que anc no vim
del temps Caym
amador meins acuoilla
cor trichador
ni bauzador,
per que mos iois capduoilla.
VII.
Bella, qui qe·is destuoilla,
Arnautz dreich cor
lai o·us honor
car vostre pretz capduoilla.