Stimming

Versione stampabilePDF version

I.
Lanquand li jorn son lonc en mai,
m’es bels douz chans dauzels de lonh,
e quand me sui partitz de lai,
remembram dun amor de lonh:
vauc de talan enbroncs e clis, 
si que chans ni flors dalbespis
nom platz plus que linverns gelatz.

II.
Jamais damor nom gauzirai,
si nom gau dest amor de lonh,
que gensor ni melhor non sai  
vas nulha part ni pres ni lonh;
tant es sos pretz verais e fis,
que lai el renc dels sarrazis
fos eu per lieis chaitius clamatz.

III.
Iratz e gauzens men partrai,
quan veirai cestamor de lonh;
mas non sai coras la veirai,
car trop son nostras terras lonh;
assatz i a pas e camis,  
e per aisso non sui devis;
mas tot sia, cum a dieu platz,

IV.
Bem parra jois, quan li querrai
per amor dieu lalberc del lonh,
e sa lieis plai, albergarai  
pres de lieis, si bem sui de lonh;
adoncs parral parlamens fis,
quand drutz lonhdas er tant vezis,
cab bels digz jauzira solatz.

V.
Ben tenc lo senhor per verai,
per quieu veirai lamor de lonh,
mas per un ben, que men eschai,
nai dos mals, car tant mes de lonh;
ai! car me fos lai pelleris,
si que mos fustz e mos tapis  
fos pels sieus bels huolhs remiratz!

VI.
Dieus, que fetz tot, quant ve ni vai,
e formet cest amor de lonh,
mi don poder, quel cor eu nai,
quen brau veja l’amor de lonh
veraiamen en locs aizis,  
si que la cambra el jardis
mi resembles totz temps palatz.

VII. 
Ver ditz, qui mapella lechai
ni desiran damor de lonh,
car nulhs autres jois tant nom plai 
cum jauzimens d’amor de lonh;
mas so queu vuolh mes tant ahis!
quenaissim fadet mos pairis,
quieu ames e non fos amatz.

VIII.
Mas so quieu vuolh mes tant ahis! 
totz sia mauditz lo pairis,
quem fadet quieu non fos amatz!