Pulsoni

Versione stampabilePDF version

 
I.
Lo senher que formet lo tro
e tot quan terr'e mar perpren 
evenc pel nostre salvamen 
recebre mort e passio
e<n> quan vit que sa gen perdia.
En resors de mort al ters dia
et en enfern n'anet dece
per nos salvar, vera merce.
 
II.
Aisi com nos det guerizo
e·n liuret son cors a turmen,
nos quer qu'el dezeratamen
que·ill faun Sarrazi felo
lo seguam tug la dreita via,
que la votz del cel nos escria:
"Sortz, e mort venetz a merce!"
e no la vol qui no m'en cre.
 
III.
Totz nos apela a razo,
quar son aspre li faillimen,
e pot nos sorzer veramen
sel que per·l rei Farao.
Seguam lo com ditz l clersia
e poira·l dir senes fadia
qui morra: "Tu morist per me,
vers Dieus, et ieu soi mortz per te".
 
IV.
E qui viura, ses faillizo,
er cazatz d'onrat pretz valen,
et er salvatz plus salvamen
que Ionas qu'eisit del peiso,
qu'era peritz pel tort c'avia 
al Senhor. Laisem la folia,
e seguam Dieu que val qui·l cre,
 
V.
Al rei Felip et a·n Oto
et al rei Ioan eisamen,
laus que fasson acordamen
entr'els e segon lo perdo,
e servon a Sancta Maria, 
don sos fils pert la senhoria
de Suria, del comte de 
Sur tro al regne d'Egipte. 
 
VI.
Las poestatz e·l ric baro
e·ill pros cavalier e·ill sirven,
- et auri'obs l'afortimen -
anem tug que Dieus nos somo,
quar si negus hi remania,
enferns er a sa companhia;
cel que Dieu laisa, en enfern te,
e·n enfern aura la merce. 
 
VII.
Hueimais parran li ric e·ill pro 
e·ls coratios ab ardimen 
al be ferir de mantenen;
aras parran li adreg e i·ll pro,
qu·el<s> bos armatz somo e tria
nostre Senher, cui non oblia,
e laisa·<ls> malvatz d'avol fe,
e·ls pros vol menar a merce.
 
VIII.
Lo chans tenra <en> ves Suria
e·<l> crotz on Dieus nos rezemia 
e·l saint sepulcre e·l loc on <t>e
a cobrar qui volra merce.
 
IX.
Profeta, vai e te ta via
vas Magna, on pretz novs desvia,
al senhor qui lo guard'e·l te
plus que no faun Iuzieu lur fe.