Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Apres mon vers vueilh sempr’ ordre   
una chanson leu per bordre           
en aital rima sotil;                 
mas ges non ai’ us de tordre        
si·m pert ma par ni·m ten vil       
q’ieu vas mon miels no·m apil.      

II.
Qar? No sai qant m’ai a viure,      
per qe mon cors al cor liure;       
e sapcha·n guidar dretz fil         
mos volers, e non s’ature           
mas en valen seinhoril;             
q’om no·s iau de son cortil.        

III.
Soven pens q’ailhors mi derga,      
e pueis Amors ten sa verga,         
qe·m n’a ferit de grieus pols,      
e·m ditz c’ap mals no·m aerga;      
q’ieu non sui escarniz sols         
q’escarnitz fon ia N’Aiols.         

IV.
Cil qi m’a vout trist-alegre        
sap mais qu’i vol sos ditz segre    
qe Salamos ni Marcols               
de fatz ric ab ditz entegre:        
e cai leu d’aut en la pols          
qi·s pliu en aitals bretols.        

V.
Qe·m val q’ailhor non puesc creire? 
Q’anc no frais copa de veire        
plus tost q’Amors frainh e rom —    
mas si·l plaz qe·l mal cor meire    
il sap lieu soudar ses plom; —      
mas ha mi soudat trop som.          

VI.
Viatz m’assajer’ a volvre           
s’Amors me volges absolvre;         
mas, pres en loc de colom,          
me fai de seschas envolvre,         
qe no·m gic penr’ un sol tom,       
e m’apella per mon nom.             

VII.
— Mal dic; tainh qe m’en peneda —   
Non! — Per qe? — Mos cors m’o veda. — 
Amors me tol qe·m ten trist. —        
Qi·t tol, non cug qe t’o reda. —      
So·m tol qe plus l’aurai qist —       
No·t tol so q’anc non agist.          

VIII.
Si aic gaug, qe·m tol e·m merma       
qar mos talenz no·m aserma.           
Ben ai fol talan, per Crist,          
qar mos cors miels no s’aferma        
en lai on faz gen conqist             
q’en sai on ai mon dan vist.          

IX.
A Dieu prec qe mos precs auja:        
q’el vueilh’ e don q’ieu m’en gauja   
lai on son volgutz amics!             
Qar — ja·l sieus fins cors s’esflauja —
totz autres trop noms plus rics,       
e non o dic ges enics.                 

X.
Cel Dieus qi fes terr’ e aiga,         
caut e freig, gent clergu’ e laiga:    
afol sels qe desabrics;                
c’ama voluntat veraiga                 
e ab cubertz fals presics,             
fan dan als drutz e destrics.          

XI.
Domna, franca res veraiga              
eu que·us sui verais amics             
a vos mi ren totz antics.              

XII.
Plus qe ja fenis fenics                
non er q’ieu non si’ amics.