Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Pos trobars plans                  
es volguz tan                      
fort m’er greu s’i non son sobrans:
car ben pareis                     
qi tals motz fai                   
c’anc mais non foron dig cantan,   
qe cels c’om tot jorn ditz e brai  
sapcha, si·s vol, autra vez dir.   

II.
Mos ditz es sans,                  
don gap, ses dan.                  
Per tal joi soi coindes e vans,    
qe mais val neis                   
desirs q’ieu n’ai                  
d’una qe anc no m’ac semblan       
(pels sainz c’om qer en Verzelai!) 
d’autre joi c’om puesca jauzir!    

III.
Son ben aurans!                    
C’ar, per talan                    
solamen, so francs et humans,      
de dir ves leis                    
ben, ni·m fas gai.                 
Qe·m val si per lieis trag mal gran?
Si lo mal q’en trac no sap lai,     
mi eis voil d’aitan escarnir.       

IV.
Ben so trafans                      
q’eu eis m’engan,                   
car dic aiso tan qe vilans!         
— Cals pros me creis                
s’ieu lo mal trai                   
per leis, s’il no sapia l’afan?     
— No m’es doncs pros e be no·m vai  
si·m pens qe tan ric joi desir?     

V.
Mos volers cans                     
qe·m sal denan                      
me fai creire qe futz es pans.      
Tan aut mespreis                    
mon cor, car sai                    
q’enfol. M’aurei donc faz l’efan?   
— Tot voll cant vei. — Respeit segrai.
— Respeitz loncs fai omen perir.      

VI.
Sains Julians!                        
Con vauc torban!                      
Soi serrazis o crestians?             
Qals es ma leis?                    
Non sai. Qe jai                     
me posca, de so qe·il deman,        
et atrestan tost, Dieus, si·l plai, 
co fes vin d’aiga, devenir.         

VII.
Pauc soi certans!                
(Ves qe·us reblan,               
domna.) De vos so molt londans!  
Anc no·m destreis                
Amors tan mai;                   
per q’ieu non creiria d’un an    
c’aissi·us ames per negun plai,  
si bes no m’en degues venir.     

VIII.
Astrius e ma chanso vos man,     
qe dos sautz si rics ar essai;   
lo ters aut on plus pot om dir.