Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Entre gel e vent e fanc          
e giscl’ e gibr’ e tempesta      
e·l braus pensars que·m turmenta 
de ma bella dompna genta         
m’an si mon cor vout en pantais  
c’ar vauc dretz e sempre biais;  
cen ves sui lo jorn trist e gais.

II.
E ges tres deniers no·m planc    
l’ivern, anz m’o tenc a festa    
— ves c’ai voluntat dolenta —.   
Car de mi donz la plus genta,    
pos saup qu’en trop·amar nos trais
cel’amors que·m sol tener frais,  
o·l plaira que m’ai’ o que·m lais.

III.
Dompn’ ab cor cortes e franc,     
ar m’es pujat en la testa         
que sapcha que·us n’atalenta.     
Ai! Douza res car’ e genta!       
Per Dieu, no·s fraingna nostre jais! 
Sol remembre vos del douz bais!      
Ar o laissarai, s’ie·n dic mais.     

IV.
Que sempre·m tornon l’oil blanc,     
e·l cors, qu’est esglai mi presta,   
fail tro c’om la cara·m venta        
can mi soven, dompna genta,          
com era nostre jois verais           
tro lauzengiers crois e savais      
nos loigneron ab lor fals brais.   

V.
Lauzengier, ren non vos tanc!      
Qu’eu non sui d’aquella gesta,     
s’anc fui. Ves, Amors gauzenta?    
E no i taing mais, Amors genta;    
que s’amava cel que retrais        
so don me nais aquest esglais      
no·il faria enog ni fais.          

VI.
Que — si·m sal Dieus! — non aic anc, 
que mos cors m’o amonesta,           
sor, cozina, ni parenta              
s’amar volc de guiza genta           
c’anc de mi s’i gardes ni·s tais;    
qu’ie·n valria·ls Turcs part Roais   
d’amar, se lor n’era en ais.         

VII.
E, dompna, car tant m’estanc?        
Qu’eu no·us veg, per als non resta   
mais tem — c’aisso·m n’espaventa —   
c’a vos fos dans, dompna genta.      
Mas mandatz mi per plans essais,     
per tal cobrir sol sapcha·l cais!    
Qu’eu irai lai de grant eslais.      

VIII.
Qu’ie·n pert la color e·l sanc       
tal talent ai que·m desvesta         
c’ab vos fos ses vestimenta          
aissi com etz la plus genta;         
que tan grans voluntatz m’en nais    
qu’en un jorn — tan ben c’om no·m pais —
en pert so que d’un mes engrais.        

IX.
Dompna, renovell nostre jais            
si·us platz; que viu, si be·m fas gais, 
ab manz durs doloiros pantais.          

X.
Joglar, vos avetz pro oimais,           
et eu planc e sospir et ais.