Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Al prim qe·il timi sorz en sus      
e pel cim prim fueill del branquill,
s’agues raizon, feir’ un bon vers;  
mas ma dona no vol q’eu chan        
mais de leis, ni·l ven a talan;     
e chanz si d’amor non es faig       
no val plus com ses domna amars.    

II.
Com a lei non platz, no·n dic plus. 
Sens es tot ab que m’ames ill!      
E, per Dieu, si es ben envers       
qe non auz chantar derenan          
de lei vas cui sui voitz d’enjan    
e cels cui pietz voil — fers, estraig! —
er donc oimais voigz mos chantars.      

III.
Faiziro·l segle de mon us,              
lauzengier fals de faig volpill!        
Ai! cant n’auran ja d’amors ters        
ab lur chau parlar devinan!             
Per lur ditz van domnas duptan          
e an mortz drutz ses colp atraig        
soven per lur fals devinars.            

IV.
C’ant cist fait mil malvatz per us;     
chamjan de solatz en perilh,            
qe dizon de tort en travers             
de cel qe lur er en semblan:            
“Domn’ es vers q’ieu entenda tan  ...”  
Que·il domna cuig’ en tot trasaig       
qe sos amics l’aia espars.              

V.
Rics hom torna tost en raus             
can sufre c’om se meravill              
qe non s’aussa, mai s’en fait fers      
de cels que·i venon cortejan.           
Ges non an colpa cil qu’o fan;          
qe·l segnier n’es de tot forfaig        
a cui en coven castiars.