Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Ar non sui jes mals et astrucs,   
anz sui ben malastrucs de dreg;   
e puois malastres m’a eleg        
farai vers malastruc e freg.      
Si trop un malastruc adreg        
que·l malastruc cap mi pesseg!    

II.
Que per totz temps sui malastrucs 
per un gran malastre qe·m ve;     
e qui per malastruc no·m te       
Dieu prec de malastre l’estre     
que mil malastruc foran ple       
del malastre q’ieu ai en me.      

III.
Dompna, per vos sui malastrucs    
car per malastre·m voletz mal;    
e fis ben malastruc jornal,       
c’anc nuills malastrucs no·l fetz tal!
Malastruc tro manatz engal            
per que d’est malastruc no·us cal.    

IV.
Er aujatz cum sui malastrucs:         
qand cuich de malastre mover          
eu sui plus malastrucs en ver!        
C’ab malastre·m laissiei cazer,       
e pois vinc malastre querer,          
don aurei malastruc esper.            

V.
E pus aysi soy malastrucs             
mos pels malastrucx mi tolray         
— aytan del malastre perdray —        
e si·l malastre no s’en vay           
malastrucx sia qui mi play            
car tan de malastre m’eschay.         

VI.
S’ieu atrobes dos malastrucs          
q’anesson malastrugamen               
a me mais malastre queren,            
adoncs for’ ieu malastrucs·gen;       
mas non trob malastruc valen          
c’a me de malastre·s prezen.          

VII.
Et eu sui aitant malastrucs           
qe de malastre port la flor           
et ai ben malastrug honor.            
Levet, malastruc de seignor,          
tu chantes malastre ab plor           
d’aquest malastruc amador!            

VIII.
Tu iest malastrucs de seignor         
et ieu soi malastrucs d’amor.