Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Aissi mou                
un sonet nou,            
on ferm e latz           
chansson leu,            
pos vers plus greu       
fan sorz dels fatz.      
Q’er er vist,            
pos tan m’es quist,      
cum sui senatz;          
si cum sol,              
fora mos cors vesatz;    
mas chamjar l’ai pos quex o vol.

II.
Tot m’es nou                    
qan vei, si·m mou               
fin’amistatz;                   
far posc greu                   
— ve·us que dic leu —           
mas voluntatz,                  
tant ai quist,                  
car ai ben vist                 
cum poja gratz;                 
c’ab mo vol                     
for’ ieu fort aut pojatz!       
Anquer es mos gratz lai on sol. 

III.
Tant ai prim                    
mon cor qand rim                
que·ls adiratz                  
tem de loing;                   
mas de pres poing,              
cum fos amatz,                  
per cel joi                     
don fals ni croi                
non an solatz —                 
trop derrenc!                   
Car dic q’ieu l’am; qu’assatz   
fai si·m sofre q’ieu la·m sovenc.

IV.
Amors, rim                       
co·s vuoilla prim;               
pos m’etz de latz                
en que poing?                    
C’ab colp de loing               
son pres nafratz;                
tot m’es croi                    
qan d’autre joi                  
sol me tocatz.                   
Si no·us venc,                   
amors, mala fui natz!            
Que puosc’ amar e mens ric renc! 

V.
Ges un sou                       
non pretz, qan plou              
si·m sui moillatz,               
freig ni neu;                    
tant ai pes breu                 
del joi qe·m platz;              
mas, per Crist,                  
pos mi fai trist                 
cant pes iratz:                  
‘Cor ai fol                      
c’ar am sol ses solatz.’         
Aissi torn mon bon pens en dol.  

VI.
Era·m plou!          
Qe·m fara sou        
trichan ses datz;    
et, en breu,         
vei cazer neu.       
Anz es estatz!       
Tant ai trist        
mon cor, per Crist,  
totz sui camjatz —   
q’er ai dol          
et er ai gaug viatz; 
ve·us m’en savi e ve·us m’en fol. 

VII.
Qand nos vim,                     
sempr’ es al cim                  
mos cors ausatz.                  
Puois d’als soing                 
non ac, ni·s joing                
vas autre latz;                   
per que·m coi?                    
C’alres m’enoi:                   
‘Trop l’am! — Non fatz!’          
Lai la tenc                       
eu tant cant al cor platz,        
c’anc pos la vic d’als no·m sovenc.

VIII.
Sus d’aut cim                      
fui quand nos vim,                 
jos davallatz                      
si no·s joing                      
so dont ai soing;                  
mas ni guidatz                     
lui n’ennoi.                       
Amors, pro·m coi!                  
D’ella penssatz?                   
No·us sovenc                       
anc de las mas mi datz             
la mort, c’ar vezetz qe·m sostenc? 

IX.
Trop mi tenc                       
q’en lai non sui anatz             
saber d’amor s’anc l’en sovenc.    

X.
No·m sovenc                        
anc d’ela — so sapchatz —          
mas una vetz qe·l vi e·m tenc.