Fratta

Versione stampabilePDF version

I.
Lauzatz si’ Emanuel,     
lo reys de terr’ e de cel, 
qu’es trinus et unitatz,   
e filhs e sanctz esperitz  
e quasqus payre complitz,  
si q’us noms es et us guitz
et Dieus et homs apellatz, 

II.
En divers digz assemblatz  
totz, et una trinitatz,    
senes sustantia partir;    
qu’ayssi tenc l’un per maior,
quom l’autre non dic menor,  
mas un sol Dieu ieu azor     
e·l prec que·m denh’ eyssauzir, 

III.
seluy qu’el mon volc venir      
per nostres peccatz delir       
e per que·ls quatr’elemen       
agron dessemblatz semblans;     
qu’alre no·y era estans         
mas Dieus qu’es pueys e denans, 
qu’anc non ac comensamen,       

IV.
ni ia fin en negun sen          
non aura, qu’el resplanden      
de prim destinet, anceys        
qu’el fetz sobrescur la lutz,   
quar tan ferma·s sa vertutz     
qu’esser non pot descrezutz     
ni ren pus aver decreys         

V.
en luy que det si meteys,       
per que·l premiers mals s’esteys
qu’era mout grans desconortz,   
quar selh qu’anc no fes peccat  
venc sufrir humanitat           
e mort desotz Pons Pilat        
e sobre sos vestirs sortz.      

VI.
Mas iamays non l’er faitz tortz 
ni·l senhorejara mortz,         
luy qu’al ters iorn sors del vas, 
aissi cum era promes,             
per que·l fels d’ifern mespres,   
quant als dissipols crec fes      
e parec a sant Tomas.             

VII.
Pueys non say estet tan bas       
que de la val Iozaphas            
d’un pueg desobr’un peiro         
no montes en cel e pus;           
pueys venc l’onzen iorn de sus,   
vist soptans e clars e clus       
als sieus dins una maizo.         

VIII.
Per aver melhor razo              
ab bona entencio                  
lur laisset ses ocaizo            
don quascus discipulus            
fos forz e ferms sos estrus,      
com Dieus dessendenz say jus      
lur det benedictio.               

IX.
Aquelh crey ieu per cuy so,       
que per nos pres passio           
e perdonet al lairo               
e qu’es trinitatz et us,          
selh que la maire Ihesus          
cossellet en la crotz sus         
e qu’es a venir el tro,           

X.
pus lo segle er cofus,            
per iutjar los blancs e·ls brus;  
aquelh prec ieu que m’escus       
e mon cor e m’arma·l do.