Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
I I
   R sespan laflor sen uersa.
   Per tren chanz rams eper
   tertres. Quals flors neus ge
   ls econglapis. Quetoz e de
   streig etrenca. Don uei morz
   brais critç quil scicles. Els fo
   ils rams elos giscles. Mas mi
   ten uert eiauzent iois. Er
   quant uei serlos.
[E]r s’espan la flors en versa
per trenchanz rams e per tertres.
Quals flors ? Neus, gels e conglapis,
que toz e destreig e trenca,
don vei morz brais, critç, quil, scicles
e.ls foils, rams e los giscles -
mas mi ten vert e iauzent iois,
er quant vei ser los.
II II
   Uar enaici oenuerse. Quel
   bel pla misemlo ter tres. Ete
   ig per flor los conglapis. El
   chauz me par quel frez tren
   que. Eil tron meson chant
   eciscle. Eparon foillat liglis
   cle. Sisui lassaz eferms ab
   ioi queren non uei quem sia
   croi
[Q]u’ar enaici o enverse
que.l bel pla mi semlo tertres,
e teig per flor los conglapis,
e.l chauz me par que.l frez trenque,
e il tron me son chant e ciscle,
e paron foillat li gliscle :
si sui lassaz e ferms ab ioi
que ren non vei que.m sia croi.
III III
   As una gens fadenuersa. Que
   sen lonoirit entrer tres. Que(m)
   fan pro piez que conglapis.
   Qus quex ab salenga trenca.
   E parlombas et baciscles. Enoi
   ual bastos nigiscles. Nimena
   sans ans lores iois. Quant
   fanco per quon los clam trois.
[M]as una gens fad’ e ‘nversa
que sen lo noirit en tertres,
que.m fan pro piez que conglapis,
q’us quex ab sa lenga trenca
e parlom bas et ba ciscles,
e no i val bastos ni giscles,
ni menassans, ans lor es iois
quant fan co per qu’on los clam trois.
IV IV
   Uar enbaizan
   nous enuerse. No motolo ual
   niter tre, Domna percui ca(n)t
   eciscle. Uostre bel oill meso(n)
   giscle. Quem castion locor
   ab ioi. Que non aus auer ta
   lan croi.
[Q]u’ar en baizan no.us enverse
no mo tolo val ni tertre,
domna per cui cant e ciscle:
vostre bel oill me son giscle
que.m castion lo cor ab ioi,
que non aus aver talan croi.
V V
   Nat ai cum causa enuersa.
   Toz tems sercan uals etretres.
   Marriz cum hom conglapis.
   Destreig emazel entrenca.
   Quanc non conques canz ni
   ciscle. plus quel fell clerc
   quer giscle. Mas er deulau
   malbis gaioi. Mal grat defa
   ls iauzen guers crois.
[A]nat ai cum causa enversa,
toz tems sercan vals e tretres,
marriz cum hom conglapis
destreig e mazel e trenca,
qu’anc non conques canz ni ciscle
plus que.l fell clerc qu’er giscle -
mas ar, Deu lau !, malbis ga ioi
mal grat de fals iauzen guers crois.
VI VI
   Nmos cans quaici enuise.
   Enol teigno ual ni ter tre. Lai
   ont homo no sent conglapi.
   Nia pode frez quei trenque.
   Ami dons locant elciscle. Cel
   quel sap gent abioi que no
   taig acantador croi.
[A]n mos cans, qu’aici envise
e nol teigno val ni tertre,
lai ont homo no sent conglapi,
ni a pode frez que i trenque.
A mi dons lo cant e.l ciscle
cel que.l sap gent ab ioi,
que no taig a cantador croi!
VII VII
   Olça domna amors eiois. Nos
   ten essems malgrat dels crois.
[D]olça domna amors e iois
nos ten essems malgrat dels crois !
VIII VIII
   Olglar gran re
   Aimens de ioi. Quar nous uei
   enfaz semlan croi.
[I]olglar, gran re ai mens de ioi,
qu’ar no.us vei, en faz semlan croi!