Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Naimerig de pegugnan.
Naimerig de Pegugnan.
  I
[a]  issi com larbres qe per sobre cargar. Frain se me

      teis (et) perd son fruit (et) se. Ai eu perdut ma bella

      do(m)na (et) me. E mon enter se fraing per sobr amar.

Pero se tot me son apoderatz. Anc iorn no(n) fi mon dan ad esien.

Mais ar conosc qe trop sobral foldaz.
Aissi com l’arbres qe per sobrecargar,
frain se meteis et perd son fruit et se,
ai perdut ma bella domna et me
e mon enter sen fraing, per sobramar.
Pero, setot me son apoderatz,
anc iorn non fi mon dan ad esien;
mais ar conosc qe trop sobra∙l foldaz.
  II
[e]  non es ben qom sia tot asennaz. Qe a sazon non sega son ta

len. E se noia de qascun mesclamen. No(n) es bona sola luna

mitaz. Qar ben deuen hom per sobre saber. Nesis en uai ma(n)

tas uez foleian. Perqe seschai com aia en loc mesclan. Sens

ab foldaz qil sab gen retener.
E non es ben q’om sia tot asennaz
qe a sazon non sega son talen;
e se no∙i a de quascun mesclamen,
non es bona sola l’una mitaz.
Qar ben deven hom, per sobresaber,
nesis, e∙n vai mantas vez foleian,
per qe s’eschai c’om aia en loc mesclan
sens ab foldaz, qil sab gen retener.
  III
[l]  as qeu non ai mi meteis en poder. Ans uau mon mal

enqeren e cercan. E uail trop mais perdre e far mon dan

mon pro. E qe sauis ab qesta folor. Pero alei de fin fol ama

dor. Maues ades on pieg mi fa plus bo(n).
Las! Q’eu non ai mi meteis en poder,
ans vau mon mal enqeren e cercan;
e vail trop mais perdre e far mon dan
mon pro e qe savis ab qesta folor;
pero, a lei de fin fol amador,
m’aves ades, on pieg mi fa plus bon.
  IV
[n]  on sai nul hoc per qeu uostre no(n). Pero souen tornon

mei ris en plor. Et eu com fol ai gaus de ma dolore. Ede ma

mort qan mir uostra faison. Col basalesc qal ioie sanet a

acire. Qant el mirail se remireg es ui tot autressi es uos

mirail a mi. Qe mauciez qan uos uei neus remir.
Non sai nul “hoc” per q’eu des vostre “non”,
pero soven tornon mei ris en plor;
et eu com fol ai gaus de ma dolor
e de ma mort, qan mir vostra faison.
Co∙l basalesc q’al ioie s’anet a acire,
qant el mirail se remireg e∙s vi,
tot autressi es vos mirail a mi,
qe m’auciez qan vos vei ne∙us remir.
  V
[e]  nous en cal qan mi uedez morir. Abanz o fai de mi tot en

aisi. Com del enfant qab un maraboiti. Fai hom del plor laissar

(et) departit. E pois qant es tornaz en allegrer. E hom lestrai

so qel donet el toill. Et el adonc plora (et) fai maior doill. Mil

aitant plus qe non fes de primer.
E nous en cal qan mi vedez morir;
abanz o fai de mi tot enaisi
com de l’enfant q’ab un marabotti
fai hom del plor laissar et departir,
e pois qant es tornaz en allegrer
e hom l’estrai so qe∙l donet e∙l toill,
et el adonc plora et fai maior doill
mil aitant plus qe non fes de primer.
  T
[r]    es castellan ges uostre pres non cal. De mellurar qui uol

       pro mais qe er.
Res Castellan, ges vostre press non cal
de mellurar, q’ui vol pro mais qe er.