Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
    Aimiricus.
Aimiricus.
  I
issi con larbre qi p(er) sobre carga

    Frai(n)g si meteis e p(er)t son fruic e s

    Ai eu p(er)duda ma bella madona e

mo(n) entere sen frac p(er) sobra m ar.
Po se eut me(n) sui apoderatz   .


Anc iorn no fi mo(n) dan adessien.

Anz encuic far tut so q(ue) fas absen.

Masar conosc q(ue) trop sobra foldaz.
Aissi con l’arbre qi per sobrecarga,
faing si meteis e pert son fruic e se,
ai eu perduda ma bella madona e
mon entere sen frac per sobramar.
Po, se eut men sui apoderaz,
anc iorn no fi mon dan ad essien;
anz en cuic far tut so que fas ab sen,
mas ar conosc que trop sobra foldaz.
  II
Eno(n) es ben qe ho(m) sia trop se(i)naz.

Qe asazos ne segual so talenz.

E si noi a de chascun me sclamen.

N e   bona sola luna meitaz.

C ar b(i)eu  de uen ho(m) p(er)sobre saber.

N essis eu ua mai(n)taz uez folian.

P(er) q(ue) seschai con auen loc mes clan.

S en afoldaz qil sap gen retener.
E non es ben qe hom sia tro seinaz
qe a sazos ne segual so talenz;
e si no∙i a de chascun mesclamen,
ne bona sola l’una meitaz.
Car bieu deven hom, per sobresaber,
nessis, eu va maintaz vez folian,
per que s’eschai con au en loc mesclan
sen a foldaz, qil sap gen retener.
  III
L ais qiu no(n) ai mi meteis empoder. 

A nz uauc mo(n) mal qeren (et) chercan.

P er q(e)u uoil mais p(er)dre (et)far mo(n) dan

A buos do(n)na qab autra co(n)qerer.

F ar eu ciuich far ab aqest dan mo(n) pro.

E qe sauis ab aqesta folor.

P(er) o alei de fol fui am ador.

Mauez adeiz on peiz mi fai plus bon.
Las! Q’iu non ai mi metese m poder,
enz vauc mon mal qeren et chercan;
per qeu voil mais perdre et far mon dan
ab vos, donna, q’ab autra conqerer;
far eu cuich far ab aqest dan mon pro
e qe savis ab aqesta folor;
pero, a lei de fol fui amador,
m’avez adeiz, on peiz mi fai, plus bon.
 
  IV
No sai nulz hoc p(er)qen des uostre non.

P(er) o souen torna mo(n) ris en plor

E t eu co(m) folz ai ioi d(e) ma dolor.

E d(e) ma mort q(u)an mir uostra faison.

C ol baselisc cab ioi sanet aucire. 

Q an el mirail se remiret ese ui.

T ot eissimen es uos mirail abme.

Q e maucies qan uos uei mos remir.
No sai nulz “hoc” perqen des vostre “non”,
pero soven torna mon ris en plor;
et eu com folz ai ioi de ma dolor
e de ma mort, quan mir vostra faison.
Co∙l baselisc c’ab ioi s’anet aucire,
qan el mirail se remiret e se vi,
tot eissimen es vos mirail ab me,
qe m’aucies qan vos vei mos remir.
  V
E uos no(n) cal can mi uedes morir.
A banz ofaiz de mi tot en aissi.

C on del enfan ab un ma raboti.

F ai hom de plor laissar (et) departir.

E puis qan et tornaz en alegrer.

E t hom sestrai so q(e)il donet el tol.
E t el adoc plor eifai maior       .


Mil ai tesri plus qe no(n) des de primer. 
 
E vos no∙n cal can mi vedes morir;
abanz o faiz de mi tot enaissi
con de l’enfan ab un maraboti
fai hom de plor laissar et departir,
e puis qan et tornaz en alegrer
et hom s’estrai so qeil donet el tol,
et el adoc plor ei fai maior
mil aitesri plus qe non des de primer.