Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Naimeric
Naimeric
  I
Icom larbres qe per sobre cargar

    Fraing se meteis (et) pert son fruit (et)se

Ai eu perdut ma bella dona (et)me

E mon enter se fraing p(er) sobramar

Per o se tot me soi apoderatz

Anc iorn no(n) si mon dan a escien

E nanz cuit far tot zo qant fatz ab sen

Mais ar conosc qe trop sobral foldaz
Si com l’arbres qe per sobrecargar,
fraing se meteis et pert sono fruit et se,
ai eu perdut ma bella dona et me
e mon enter se fraing per sobramar.
Pero, setot me soi apoderatz,
anc iorn non fi mon dan e escien;
enanz cuit far tor zo qant fatz ab sen,
mais ar conosc qe trop sobra∙l foldaz.
  II
E non es ben com sia tot senatz

Q e a sazon non sega son talen

Et se noia de chascun mesclamen

Non es bona sola luna mitatz
Car ben deuen gom p(er) sobra saber


Nesis en uai mantas uez foleian

Per qe seschai coman en lou mesclar

Senzab foldaz qio sab gen retener
E non es ben c’om sia tot senatz
qe a sazon non sega son talen;
et se no∙i a de chascun mesclamen,
non es bona sola l’una mitatz.
Car ben deven hom, per sobrasaber,
nesis, en vai mantas vez foleian,
per qe s’eschai com an en lou mescar
senz ab foldatz, qi o sab gen retener.
  III
Las qeu non ai mi meteis en pode

Anz uau mon mal enqeren e cerqan

E uoill trop mais perdre (et) fair mon dar

Ab uos do(m)pna qab autra conq(e)rer

Car eu cuit far ab aqest dan mon pro

E qe sauis ab aqesta follor

Per o aleide fin fol amador

Mauet ades on piez mi fai plus bon
Las! Q’eu non ai mi meteis en pode,
anz vau mon mal enqeren e cerqan;
e voill trop mais perdre et fair mon dar
ab vos, dompna, q’ab autra conqerer;
c’ar eu cuit far ab aqest dan mon pro
e qe savis ab aqesta follor;
pero, a lei de fin fol amador,
m’avet ades, on piez mi fai, plus bon.
 
  IV
No sai nul oc per qeu des uostre non

Pero souen tornon mei ris en plor

Et eu com fol ai gaug de ma dolor

Et de ma mort qan mir uostra faizon

Col baselesc qab ioi sanet a ocir

Qant el mirail se remiret esui

Tot autresi es uos miral ami

Que mauciez qan uos uei ne os remi(r)
Non fai nul “oc” per q’eu des vostre “non”,
pero soven tornon mei ris en plor;
et eu com fol ai gaug de ma dolor
e de ma mort, qan mir vostra faizon.
Co∙l baselesc q’ab ioi s’anet a ocir,
qant el miral se remiret e∙s vi,
tot autresi es vos miral a mi,
que m’auciez qan vos vei ne∙os remir.
 
  V
Et nous encail qan mi uedez morir

Abanz o fai de mi tot en aisi

Com del enfant cab un marabo ti

Fai om del plor laissar (et) departir 

Et pois qant es tornatz en alegrer

Et hom lestrai zo qel donet el toll

Et el adonc plora (et) fai maier doll

Mil tant plus fort qe non fez de p(ri)me(r)
Et nous en cail qan mi vedez morir;
abanz o fai de mi tot enaisi
com de l’enfant c’ab un maraboti
fai om del plor laissar et departir;
et pois qant es tornatz en alegrer
et hom l’estrai zo qe∙l donet e∙l toll,
et el adonc plora et fai maier doll
mil tant plus fort qe non fez de primer.
 
  T
Bel castelan ges uostre prez no(n) tol

De mellurar qoi ual pro mais q(e) her
Bel Castelan, ges vostre prez non tol
de mellurar, q’oi val pro mais qe her.