Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Naimerics de peguillan. Naimerics de Peguillan. 
  I
Si co(m) la(l)bre qe p(er) sobre(car)gar. Si come l'albre qe per sobrecargar,
  II
   
  III
  Ais que non hai mi meteis en poder.

              Anz uau mon mal enqeren e serean.

Et au ueill mais p(er)dre a far mon dan.

Ab uos do(m)pna qabautra (con)qere.

Qades cuitz far ab aqest dan mon pro

E qe sauis ab aqesta folor.

Pero alei de fol finamador.

Mauez ades anpiez mi faitz plus bo.
ais que non hai mi meteis en poder,

anz vau mon mal enqeren e sercan;

et au veill mais perdre e far mon dan

ab vos, dompna, q'ab autra conqerer:

q'ades cuitz far ab aqest dan mon pro

e qe savis ab aqesta folor;

pero, a lei de fol fin amador,

m'avez ades, an pieiz mi faitz, pluis bo.
  IV
N         on sai nul oc p(er)quei des uostre no.

Pero souen torna mos ris en plor.

Et eu c(um) fols hau gaug de ma dolor.

E de ma mort qanuei uostra faisso.

Col basalisc gab ioi sanet aucir.

Qan el miraill se remiret es ui.

Tot eissamen es uos miraillz ami.

Qe mauciez qanuos uei nius remir.
Non sai nul "oc" per q'uei des vostre "no",
pero soven torna mos ris en plor;
et eu cum fols hai gaug de ma dolor
e de ma mort, qan vei vostra faisso.
Co·l basalisc q'ab ioi s'anet aucir,
qan el miraill se remiret e·s vi,
tot eissament es vos miraillz a mi,
qe m'auciez qan vos vei ni·us remir.