Bartsch-Koschwitz

Versione stampabilePDF version

 
I.
Domna, dels angels regina,
esperansa dels crezens,
segon que·m comanda sens,
chan de vos lenga romana;
quar nulhs hom justz ni peccaire
de vos lauzar no·s deu traire,
cum sos sens mielhs l'aparelha,
romas o lenga latina. 
 
II.
Domna, roza ses espina,
sobre totas flors olens,
verga seca frug fazens, 
terra que ses labor grana, 
estela, del solelh maire,
noirissa del vostre paire, 
el mon nulha no·us semelha 
ni londana ni vezina.
 
III.
Domna, joves, enfantina,
fos a Dieu obediens
en totz sos comandamens,
per que la gens crestiana,
cre ver e sap tot l'afaire
que·us dis l'angels saludaire,
quan receubs per l'aurelha
Dieu, cui enfantes vergina.
 
IV.
Domna, verges pura e fina,
ans que fos l'enfamtamens,
et apres tot eissamens,
receup en vos carn humana
Jesu Crist, nostre salvaire,
si com ses trencamen faire
intra·l bels rais, quan solelha,
per la fenestra veirina.
 
V.
Domna, vos etz l'aiglentina 
que trobet vert Moysens
entre las flamas ardens,
e la toizos de la lana
que·s moillet dins la sec'aire,
don Gedons fon proaire;
e natura·s meravelha
com remazetz intaizina.  
 
VI.
Domna, estela marina
de las autras plus luzens,
la mars nos combat e·l vens;
mostra nos via certana:
car si·ns vols a bon port traire,
non tem nau ni governaire
ni tempest que·ns destorbelha 
ni·l sobern de la marina. 
 
VII.
Domna, metges e mezina,
lectoris et enguens,
los nafratz de mort guirens,
l'avilheje (?) onh e sana;
doussa, pia, de bon aire,
vos me faitz de mal estraire;
quar perdutz es qui somelha,
que la mortz l'es trop vezina. 
 
VIII.
Domna, espoza, filh' e maire,
manda·l filh e prega·l paire,
ab l'espos parl'e conselha,
com merces nos si'aizina.
 
IX.
Nos dormem, mas tu·ns revelha,
ans que·ns sia mortz vezina.