Bernartz de uentedorn. Estat ai com hom esp(er)dutz. P(er) amor un lonc
estaie. Esoi men tart ap(er)seubuz. Q(ue)u auia
faig follage. Ca totz era de saluaie. Car
mera de chan recrezutz. Et on eu plus este-
ra mutz. Mais fera de mon domaie.
A tal domna mera rendutz. Quanc noma met
de corraie. Mas er men sui reconogutz. Que
trop nai faig lon(c)[1] badaie. Oimais segrai son
usaie. Eserai cui que(m) uoilla drutz. Emanda-
rai p(er) totz salutz. Et aurai mon cor uolatge.
Ma domnam fon al com(en)sar. Franque de bona
(com)paingna. P(er) aiso lam dei mais amar. Que
son fos fere straingna. Quar dretz es que do(m)p-
nas fraingna. Uas cellui que acor damar.
Qui fai trop son amic p(re)iar. Dretz es camics
li sofraingna.
Dompna pensem del enganar. lausengiers
cui dieus contraingna. Cai tant quant hom
lor pot emblar. De ioi ai tan sen gazaing-
na. Sol que negus no sen plaingna. Pot
lonc te(m)ps nostramors durar. Sol quant er
locs uoillam parlar. Equam no(n) er locs rom-
aingna.
Truanz uoill esser p(er) samor. Ecouen cab lei
aprenda. Emenbrel del sieu amador. Quel
ben equem fera noill uenda. Nim fasa far
longa tenda. Que lonc termini(m) fai paor.
Quanc no(n) ui maluas donador. Cab lonc re-
speig nos defenda.[3]
Ma domna(m) faig tan donor. Sil plai casa m(er)-
cem prenda. P(er) so no(n) sai domneiador. Que
menz de mi si entenda. Mas bel mes cab le-
is contenda. Cautram nam plus belle meill-
or. Que(m) ual emaiudem socor. Em fai de sam-
or esmenda.[4]
Deu lau quera sai chantar. Mal grat naia
[1] La c è aggiunta in interlinea.
|