Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Ara non siscla ni chanta         
rossigniols,      ni crida l’auriols 
en vergier ni dinz forest,       
ni par flors groja ni blava;     
e si·m nais      Jois e Chans        
e creis en veillians;            
car no·m ven com sol      somnejans. 

II.
Car a midonz atalanta                          
qe·m loing dols!      E serai ben fols         
s’eu totz temps ab leis non rest,              
pos frain ma dolor plus brava;                 
si qe fais       ni afans                          
no·m pot esser dans,                           
ni maltraigz no·m dol      paucs ni grans.     

III.
C’a pauc lo cors no·m n’avanta;      
q’esquirols      non es, ni cabrols, 
tan lieus com eu sui, q’el test      
m’es la joia q’eu cercava;           
don son jais      en trepans             
e serai tot lans,                    
pos ma dona vol      mos enans.          

IV.
E neys noca·m n’espavanta                  
lurs estols      dels fels, fals e mols    
lauzengiers, cui Deus tempest,             
si·m pren midonz e m’entrava               
per ja mais      a mil ans                 
tot als seus comans;                       
q’en als cors non col      q’eu m’eslans.  

V.
Ja Deus, qe·ls jornz fes qaranta       
don mos sols      es tornatz fillols,  
no·m des a don ni a prest              
mais re, si leis mi salava;            
anz li lais      el balans             
lo mon e mil tans                      
contra leis qe·m tol      totz enjans. 

VI.
C’ap ton cor q’el mieu se planta,           
sai qe·m tols      — car donar no·m vols    
domna, que Jois pais e vest, —              
tot l’enjan q’a me portava.                 
Gen lo·m trais.      Sain Johans!           
Ar m’en creis talans                        
don cairai el sol      ablasmans!           

VII.
Ai! Domna prezans,                          
ar penz qe·us acol      en baizans.         

VIII.
Joglar, vostr’enans                         
voil, e Dieus lo vol      mil aitans.