Revisione di Edizioni a confronto del Gio, 17/03/2022 - 16:46

Versione stampabilePDF version

 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Wallensköld 1925

En chantant vueil ma dolor descouvrir,
quant perdu ai ce que plus desirroie.
Las! si ne sai que puisse devenir,
que m'amors est ce dont g'espoire joie;
si m'estouvra a tel dolor languir,
quant je ne puis ne veoir ne oïr
la bele riens a qui je m'atendoie.
II.
 
 
 
 
12
 
De la don plus m'es bon e bel
no· vei messatgers ni sagel,
don mos cors non dorm ni non ri
e no m'en auz traire enan
tro que eu sapcha ben de fi
s'el es aissi com eu deman.
III.
 
 
 
 
18
 
La nostr'amors vai enaissi
com la branca de l'albespi
q'estai sobre l'arbre tremblan,
la noig, a la ploi' e al gel,
tro l'endeman, qe·l sols s'espan
per la fueilla vert el ramel.
 
IV.
 
 
 
 
24
 
Anqar mi membra d'un mati
qe nos fezem de guerra fi
e qe·m donet un don tan gran,
sa drudari'e son anel:
anqar mi lais Dieus viure tan
q'aia mas manz sotz son mantel!
 
V.
 
 
 
 
30
 
Q'ieu non ai soing d'Estraing lati
qe·m parta de mon Bon Vezi,
q'ieu sai de paraulas con van ab un breu sermon qi s'espel:
qe tal se van d'amor gaban:
nos n'avem la pess' e·l coutel!