![Versione stampabile Versione stampabile](https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/sites/all/modules/print/icons/print_icon.gif)
![PDF version PDF version](https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/sites/all/modules/print/icons/pdf_icon.gif)
I | |
GEs nomi desconort. seu .ai p(er)dut. mon chan emo(n) d(e)port. co(m) cobres auta fort. qeu ai ren dut. al segnor d(e)gisot. car la uol gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen- guz d(e)nan.marete(n)gut baisan. noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam tan. nilause(n)ger noi blan. |
Ges no mi desconort, seu ai perdut, mon chan e mon deport com cobres Autafort q’eu ai rendut al segnor de Gisot, car la volgut. E pois en merceian lin sui venguz denan ma retengut baisan; no de mais auer dans, que que ni amtan, ni lausenger noi blan. |
II | |
Ses coms nes auinen. Enomes car. Molt lis(er)ai ualenz ensos afars. Efis com un argenz. humils eclars. El cons faicha lose(n) q(e) fai lama(r)s. Qeqan ichai d(e)bon. Vol q(e) alui seston Echo qenoil ten p(ro)n. Ceta fors elsablon. Aissi tang d(e)baron. Qete(n)ga son p(er)don. Esitol qepuois don. |
Ses coms nes avinen E no mes car, Molt li serai valens En sos afars E fis com un argenz, Humilis e clars Eˑl cons faicha lo sen Qe fai la mars: Qe qan i chai de bon, vol qe a lui s’eston, e cho qe noˑil ten pron Ceta forse l sablon Aissi teng de baron Que tenga son perdon E sˑil tol qe puois don. |
III | |
IV | |
V | |