Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Mar, 14/06/2022 - 11:59

Versione stampabilePDF version
  I

GEs nomi desconort. seu

.ai p(er)dut. mon chan emo(n) d(e)port.

co(m) cobres auta fort. qeu ai ren

dut. al segnor d(e)gisot. car la uol

gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen-

guz d(e)nan.marete(n)gut baisan.

noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam

tan. nilause(n)ger noi blan.

Ges no mi desconort,
seu ai perdut,
mon chan e mon deport
com cobres Autafort
q’eu ai rendut
al segnor de Gisot,
car la volgut.
E pois en merceian
lin sui venguz denan
ma retengut baisan;
no de mais auer dans,
que que ni amtan,
ni lausenger noi blan.
  II
Ses coms nes auinen.
Enomes car.
Molt lis(er)ai ualenz ensos afars.
Efis com un argenz.
humils eclars.
El cons faicha lose(n) q(e) fai lama(r)s.
Qeqan ichai d(e)bon.
Vol q(e) alui seston
Echo qenoil ten p(ro)n.
Ceta fors elsablon.
Aissi tang d(e)baron.
Qete(n)ga son p(er)don.
Esitol qepuois don.
Ses coms nes avinen
E no mes car,
Molt li serai valens
En sos afars
E fis com un argenz,
Humilis e clars
Eˑl cons faicha lo sen
Qe fai la mars:
Qe qan i chai de bon,
vol qe a lui s’eston,
e cho qe noˑil ten pron
Ceta forse l sablon
Aissi teng de baron
Que tenga son perdon
E sˑil tol qe puois don.
  III
   
  IV
   
  V