Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Mer, 13/05/2020 - 12:10

Versione stampabilePDF version
 Beradus  Beradus
  I   I
 
 C
onort ara sai eu ben.
 Qe ges demi no(n) pensaç
 Pos saluç ni amistaç.
 Ni message no(n) men ue
 Trop cuit cai fait lonc atten.
 Et es ben semblant oi mai.
 Qeu chauche ço cautre pren.
 Pos nomen uen auentura.
 
 
 Conort, ara sai eu ben
 qe ges de mi non pensaç,
 pos saluç ni amistaç
 ni message non m’en ve.
 Trop cuit c’ai fait lonc atten,
 et es ben semblant oimai
 q’eu chauche ço c’autre pren,
 pos no m’en ven aventura.
 
  II   II
 
 B
el conort qant mi souen
 Cant gent sui p(er) uos onraç.
 E qant ora moblidaç
 P(er) pauc qeu no(n) men dessen.
 Qeu me es me uau qeren.
 Em met de foldat emplai.
 Qant eu midon sobre pren.
 De la mia forfaittura.
 
 
 Bel Conort, qant mi soven
 cant gent sui per vos onraç
 e qant ora m’oblidaç,
 per pauc q’eu non m’en dessen!
 Q’eu meesme vau qeren,
 e·m met de foldat em plai,
 qant eu midon sobrepren
 de la mia forfaittura.
 
  III   III
 
 Q
eu len colpet de tal re.
 Don mi degra saber graç.
 Mas fe qeu dei laruergnaç
 Tot … p(er)bona fe
 Eseu en amar m…p…
 Tort es qi colp… fai
 Qe cel qen amar qer sen.
 Non ages sen ni mesura.
 
 
 Q’eu l’encolpet de tal re
 don mi degra saber graç.
 Mas fe q’eu dei l’Arvergnaç,
 tot … per bona fe.
 E s’eu en amar m…p…
 tort es qi colp… fai,
 qe cel q’en amar qer sen,
 non a ges sen ni mesura.
 
  IV   IV
 
 T
ant es genç seruis p(er) me
 Sos fer cor dur (et) iraç.
 Tro qe tot sia dolchaç.
 A bel diç et amerce.
 Qeu ai ben trobat le gen.
 Qe gotta daiga qe chai.
 Fer en un loc tan souen
 Qe caua la peira dura.
 
 
 Tant es genç servis per me
 sos fer cor dur et iraç,
 tro qe tot si’adolchaç
 a bel diç et a merce;
 q’eu ai ben trobat legen
 qe gotta d’aiga qe chai,
 fer en un loc tan soven,
 qe cava la peira dura.
 
  V   V
 
 Q
i ben remira (et)ue
 Oil (et)gola (et)front (et)faç.
 Caissi affina beltaç
 Qe mais ni men noi coue.
 Cors lonc dreiç (et)auinen.
 Gent afflibat coint (et)gai
 Hom no(n) pot laudar tan gent
 Com la sap formar natura.
 
 
 Qi ben remira et ve
 oil et gola et front et faç,
 c’aissi a ffina beltaç
 qe mais ni men no i cove:
 cors lonc, dreiç et avinen,
 gent afflibat, coint’et gai.
 Hom no·n pot laudar tan gent
 com la sap formar Natura.
 
  VI   VI
 
 P
er ma colpa mes deue
 Du(n)t ia non sia priuaç
 Qeu no(n) fui uas le tornaç.
 P(er) foldat qe men rete
 Trop nai estat longamen
 Qe deuergogna qeu nai
 Non aus auer ardimen
 Qei torn se non massegura
 
 
 Per ma colpa m’esdeve
 dunt ia no·n sia privaç,
 q’eu non fui vas le tornaç
 per foldat qe men rete.
 Trop n’ai estat longamen
 qe de vergogna q’eu n’ai,
 non aus aver ardimen
 qe i torn, se non m’assegura.