Toja

Versione stampabilePDF version

I.
Anc ieu non l’aic, mas ella m’a
totz temps en son poder Amors, 
e fai·m irat, let, savi, fol,  
cum cellui q’en re no·is torna,
c’om no·is deffen qui ben ama; 
c’Amors comanda                
c’om la serv’ e la blanda,     
per q’ieu n’aten               
soffren,                       
bona partida                   
qand m’er escarida.            

II.
S’ieu dic pauc, inz el cor m’esta   
q’estar mi fai temen paors;         
la lenga·is feign, mas lo cors vol  
son don dolens si soiorna;          
q’el languis ma no s’en clama,      
q’en tant a randa                   
cum mars terra garanda              
no a tant gen                       
presen                              
cum la chausida                     
q’ieu ai encobida.                  

III.
Tant sai son pretz fin e certa      
per q’ieu no·m puosc virar aillors; 
per so fatz ieu qe·l cors men dol,  
que qan sols clau ni s’aiorna       
eu non aus dir qui m’aflama;        
lo cors m’abranda                   
e·ill huoill n’ant la vianda,       
car solamen                         
vezen                               
m’estai aizida:                     
ve·us qe·m ten a vida!              

IV.
Fols es qui per parlar en va     
qier cum sos iois sia dolors!    
Car lausengier, cui Dieus afol,  
non ant ies lenguet’ adorna:     
l’us conseill’e l’autre brama,   
per qe·is desmanda               
Amors tals fora granda.          
Mas ieu·m deffen                 
feignen                          
de lor brugida                   
e am ses faillida.               

V.
Pero guazen mi ten e sa       
ab un plazer de que m’a sors, 
mas mi no passara ia·l col    
per paor q’il no·m fos morna, 
q’enqera·m sent de la flama   
d’Amor, qi·m manda            
que mon cor non espanda;      
si fatz, soven                
temen,                        
puois vei per crida           
maint’amor delida.            

VI.
Maint bon chantar levet e pla        
n’agr’ ieu plus fait, si·m fes socors
cella qe·m da ioi e·l mi tol;        
q’er sui letz, er m’o trastorna,     
car a son vol me liama.              
Ren no·il desmanda                   
mos cors, ni no·il fai ganda,        
ans franchamen                       
li·m ren:                            
doncs, si m’oblida                   
Merces es perida.                    

VII.
Mieills-de-Ben ren,   
si·t pren,            
chanssos, grazida,    
c’Arnautz non oblida.