Pasero

Versione stampabilePDF version

I
Ben vueill que sapchon li pluzor
d’un vers, si es de bona color
qu’ieu ai trat de bon obrador;
qu’ieu port d’aicel mester la flor,
    et es vertatz,
e puesc ne trair lo vers auctor,
    quant er lasatz.
 
II
Eu conosc ben sen e folor,
e conosc anta et honor,
et ai ardiment e paor;
e si·m partetz un joc d’amor,
    no soi tan fatz
no sapcha triar lo meillor
    d’entre·ls malvatz.
 
III
Eu conosc be sel que be·m di
e sel que·m vol mal atressi;
e conosc be celui que·m ri,
e sels que s’azauton de mi
    conosc assatz:
e atressi dei voler lur fi
    e lur solatz.
 
IV
Ben aia cel que me noiri,
que tan bon mester m’escari
que anc a negun no·n failli:
qu’ieu sai jogar sobre coisi
    a totz tocatz;
mas no sai de nuill mon vezi,
    qual que·n vejatz.
 
V
Deu en laus e saint Julia:
tant ai apres del joc dousa
que sobre totz n’ai bona ma;
ja hom que conseill me querra
    no l’er vedatz,
ni nuils de mi non tornara
    desconseillatz.
 
VI
Qu’ieu ai nom maistre certa:
ja m’amigu’anueg no m’aura
que no·m vueill’aver l’endema;
qu’ieu soi be d’est mester, so·m va,
    tant ensenhatz
que be·n sai gazanhar mon pa
    en totz mercatz.
 
VII
Pero no m’auzes tan gaber
qu’ieu no fos rahuzatz l’autrer,
que jogav’a un joc grosser
que·m fo trop bos al cap primer
    tro fo entaulatz;
quan gardei, no m’ac plus mester,
    si·m fo camjatz.
 
VIII
Mas ela·m dis un reprover:
“Don, vostre datz son menuder
et ieu revit vos a dobler!”
Fis·m ieu: “Qui·m dava Monpesler
    no er laisatz!”
E levei un pauc son tauler
    ab ams mos bratz.
 
IX
E quan l’aic levat lo tauler
    espeis los datz:
e·l dui foron cairat nualler,
    e·l terz plombatz.
 
X
E fi·ls ben ferir al tauler,
    e fon jogatz.