Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I
idem
Coras qem fezes doler. amors
nim dones esmai. aram ten
iauzen egai p(er)qeu chan amo(n)
plazer. car plus airic ioi con
qis. qami no tagnia. eqan
ricor sumilia humililtaz sen
riqis.
 
 
idem
Coras qe·m fezes doler
amors ni·m dones esmai,
ara·m ten iauzen e gai,
perq’eu chan a mo(n) plazer,
car plus ai ric ioi conqis
q’a mi no tagnia
e qan ricor s’umilia
humililtaz s’enriqis
 
  II
ʃ Midonz mercei egrazis
Del benena(n)za qeu nai.
Eia n(on) oblidarai.
Los plazers qo(m) fez nim dis.
Qen mi nona mais poder.
Cill qamar solia.
Qen plus fra(n)cha segnoria.
Voill ses enga(n) remaner.
 
Midonz mercei e grazis
de·l benena(n)za q’eu n'ai
e ia n(on) oblidarai
los plazers qom fez ni·m dis,
q’en mi non a mais poder
cill q’amar solia,
q’en plus fra(n)cha segnoria
voill ses enga(n) remaner.
 
  III
ʃ Der ena(n) met atener
Al reprouer qo(m) retrai.
Nos moua qi ben estai.
Nofarai eu ges p(er) uer.
Qel flama qamor noris.
Mart lanuoit eldia.
P(er) qeu remai(n)g tota uia.
Co(m) fai laurs el foc plus fis.
 
D'er ena(n) met a tener
al reprover q’om retrai:
“no·s mova qi ben estai”;
no farai eu ges per ver,
qe·l flama q’amor noris
m’art la nuoit e·l dia,
per q’eu remai(n)g tota via,
co(m) fai l’aurs el foc, plus fis.
 
  IV
ʃ Ben magrada emabelis.
Dedos amics qan ses chai.
Qe samo(n) decor uerai.
Elus laltre n(on) trais.
Esaubon loc elezer.
Gardar se\s/ folia.
Qelor bona compagnia.
No puosca enoios saber.
 
Ben m’agrada e m’abelis
de dos amics, qan s’eschai,
qe s’amo(n) de cor verai
e l’us l’altre n(on) trais
e saubon loc e lezer
gardar se\s/ folia,
qe lor bona compagnia
no puosca enoios saber.
 
  V
ʃ Souen lenera uezer.
Laplus auine(n) qeu sai.
Sil diuinam(en) qom fai.
Nomaue(n)gues atemer.
P(er)cho mos cors lies aclis.
Ves lei onqelsia.
Qe finamors io(n)g elia.
Tal qes loi(n)g d(e) son pais.
 
Soven lenera vezer,
la plus avine(n) q’eu sai,
si·l divinam(en) q’om fai
no m’ave(n)gues a temer,
percho mos cors li es aclis
ves lei, on q’el sia,
qe fin’ amors io(n)g e lia
tal q’es loi(n)g de son pais.
 
  VI
ʃ Sera part la cors del ris.
Don anc ho(m) no tornet chai.
No crezaz qem pogues lai.
Retener nulz p(ar)adis.
Tan ai assis mon uoler.
Enma dolz amia.
Qe senes lei n(om) poria.
Negus altre iois plazer.
 
S’era part la Cors del ris
don anc hom no tornet chai
no crezaz qe·m pogues lai
retener nulz paradis,
tan ai assis mon voler
en ma dolz’ amia
qe senes lei n(o·m) poria
negus altre iois plazer.
 
  VII
ʃ Chanzon oi mais poz tener
Ves midonz ta uia.
Qeu sai ben qella uolria.
Chanzon, oi mais poz tener
ves midonz ta via,
q’eu sai ben q’ella volria
ti audir e mi vezer.