Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I
C Ora quem fezes doler. Amors nim
dones esmai. Ara(m) ten iauzen egai.
P(er) qeu chan amon placer. Q(ue)u ai
plus ric ioi co(n)quis. Cami nos ta(n)gnia. Eca(n)
ricors somelia. Omelitaz sen requis.
Cora que·m fezes doler
amors ni·m dones esmai,
ara(·m) ten iauzen e gai,
per q’eu chan a mon placer,
qu’eu ai plus ric ioi co(n)quis
c’a mi no·s ta(n)gnia
e ca(n) ricors s’omelia
omelitaz s’enrequis.
 
  II
M idonz m(er)cei egrazis.
la benenanza q(ue)u ai. Eia nomoblidairai.
los placers. ique(m) feçes nim dis. Qen mi no(n)
a mais poder. Cill camar solia. Qen plus
franca sei(n)noria. Voill ses engan remaner
Midonz mercei e grazis
la benenanza qu’eu ai
e ia no m’oblidairai
los placers que(·m) feçes ni·m dis,
q’en mi no(n) a mais poder
cill c’amar solia,
q’en plus franca sei(n)noria
voill ses engan remaner.
 
  III
D er en an mer atener.
Al reproier com retrai. Nos moua q(ui) ben
estai. No farai eu ges p(er)uer. Qel flama ca-
mors noiris. Mart la nuoit el dia. P(er) q(ue)u de
uenc tota uia. Cu(m) fai laurs el fuoc pl(us) fis.
 
D’er en an m’er a tener
al reproier c’om retrai:
“no·s mova qui ben estai”;
no farai eu ges per ver,
qe·l flama c’amors noiris
m’art la nuoit e·l dia,
per qu’eu devenc tota via,
cu(m) fai l’aurs el fuoc, plus fis.
 
  IV
B ema gradæ mabelis.
De dos amics can seschai. Que sai mo
decor uerai. Elus lautre no(n) trais. Esabo
loc elezer. Gardar ses folia. Que lor bona
co(m)paignia. No posca enoios saber.
Be m’agrada e m’abelis
de dos amics, can s’eschai,
que s’amo de cor verai
e l’us l’autre no(n) trais
e sabo loc e lezer
gardar ses folia
que lor bona co(m)paignia
no posca enoios saber.
 
  V
S ouen lanera uezer. la plus auinen qeu
sai. Sil d(e)uinam(en)z co(m) fai. No(m) aue(n)gues a
tem(er). P(er) ço mos cors les aclis. Ver lei on quil
sia. Que fin amors ion elia. Tal part loin
tans d(e) son pais.
Soven l’anera vezer,
la plus avinen q’eu sai,
si·l devinam(en)z c’o(m) fai
no (m)’ave(n)gues a temer,
per ço mos cors l’es aclis
ver lei, on qu’il sia,
que fin’ amors ion e lia
tal part lointans de son pais.
 
  VI
S era part la croz del ris. Don anc om non
tornet çai. No(n) crezaz que(m) pogues lai. Re
tener nuills paradis. Tant ai aissis mon uo
ler. En ma dolza mia. Qe senes lei no(m) poiri-
a. Negus altre iois placer.
S’era part la Croz del ris
don anc om non tornet çai
no(n) crezaz que(·m) pogues lai
retener nuills paradis,
tant ai aissis mon voler
en ma dolz’ amia
qe senes lei no(·m) poiria
negus altre iois placer.
 
  VII
hanchon oi mais poç tener. Vas midonz ta
uia. Qeu sai be q(ue)la uolria te auçir em i
uezer.
Chanchon, oimais poç tener
vas midonz ta via,
q’eu sai be qu’ela volria
te auçir e mi vezer.