Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I
Peirols.
C Ora qem fezes doler. Amors nim dones
esmai. Aram ten iauzen egai. P(er) quieu
chant amon plazer. Quieu ai plus ric ioi co(n)-
quis. Cami nos taingnia. Ecant ricors sume-
lia. humelitatz sen requis.
Peirols
Cora qe·m fezes doler
amors ni·m dones esmai,
ara·m ten iauzen e gai,
per qu’ieu chant a mon plazer,
qu’ieu ai plus ric ioi conquis
c’a mi no·s taingnia
e cant ricors s’umelia
humelitatz s’enrequis.
 
  II
M idons mercei egrazis. La benananza qeu
ai. Eia nou oblidarai. Los plazers quem fes
nim dis. Que mi no(n) amais poder. Sil camar
solia. Quen plus franca seingnoria. Voil ses
enian romaner.
Midons mercei e grazis
la benananza q’eu ai
e ia nou oblidarai
los plazers que·m fes ni·m dis,
que mi non a mais poder
sil c’amar solia,
qu’en plus franca seingnoria
voil ses enian romaner.
 
  III
D er enan meratener. Al reprouer com re-
trai. Nous moua qui ben estai. No(n) farai eu
ges. per uer. quil flama camors noiris. Ma-
rt la nueg el dia. P(er) quieu deueing totauia.
Con fai laurs el foc plus fis.
D’er enan m’er a tener
al reprover c’om retrai:
“nous mova qui ben estai”;
non farai eu ges per ver,
qui·l flama c’amors noiris
m’art la nueg e·l dia,
per qu’ieu deveing totavia,
con fai l’aurs el foc, plus fis.
 
  IV
en magrada emabellis. De dos amics qa(n)t
seschai. Que samo(n) de cor uerai. Eluns laut-
re no(n) trais. Esa bon loc elezer. Gardar ses
folia. Que lur bona (com)paignia. No(n) puesc en
ueios saber.
Ben m’agrada e m’abellis
de dos amics, qant s’eschai,
que s’amon de cor verai
e l’uns l’autre non trais
e sabon loc e lezer
gardar ses folia
que lur bona compaignia
non puesc' enveios saber.
 
  V
S ouen lanera uezer. La plus auinen q(ue)u sai.
Sel deuinam(en)z com fai. Noma uengues ate-
mer. P(er)so mos cors es aclis. Ves lei on qeu
sia. Que finamors ioi(n)g elia. Tals qui part

loindans pais.

Soven l’anera vezer,
la plus avinen qu’eu sai,
se·l devinamenz c’om fai
no m’avengues a temer,
perso mos cors es aclis
ves lei, on q’eu sia,
que fin’ amors ioing e lia
tals qui part loindans pais.
 
  VI
S era part la croiz del ris. Don hom anc non
tornet sai. No(n) creatz quem pogues lai rete-
ner nuls paradis. Tant ai assis mon uoler. E
ma dousa mia. Que senes lei nom poiria. Ne
gun autre ioi auer.
S’era part la Croiz del ris
don hom anc non tornet sai
non creatz que·m pogues lai
retener nuls paradis,
tant ai assis mon voler
e ma dous’amia
que senes lei no·m poiria
negun autre ioi aver.
 
  VII
C hanso(n)s oimais pos tener. Vas midons ta uia.
Quieu sai ben quella uolria. Tu ausir e mi ue-
                                                                || zer.
Chansons, oimais pos tener
vas midons ta via,
qu’ieu sai ben qu’ella volria
tu ausir e mi vezer.