Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard daue(n)tador.  Bernard da Ventador. 
  I   I
 
 ER
a non ui luser soleill.
 Tan me son escurcit li rai.
 Et ges per aicho no mesmai.
 Cuna clartat me soleilla.
 Damor qenz al cor me raia.
 Et qant altra gent sesmaia.
 Eu meillor enanz qe sordei.
 Per qe mon chant no sordeia.
 
 
 Era non vi luser soleill
 tan me son escurcit li rai;
 et ges per aicho no·m esmai,
 c’una clartat me soleilla
 d’amor, q’enz al cor me raia;
 et qant altra gent s’esmaia,
 eu meillor enanz qe sordei,
 per qe mon chant no sordeia.
 
  II   II
 
 Prat mi senbla uert (et) uermeill.
 Issamen com lo te(m)ps de mai.
 Sim ten fin amor cont (et) gai.
 Nes mes flor blanch (et) uermeilla.
 Et liuer chalen de maia.
 La genser (et) la plus gaia.
 Ma mandat qe samor mautrei.
 Senqer nollam desautreia.
 
 
 Prat mi senbla vert et vermeill
 issamen com lo temps de mai;
 si·m ten fin’amor cont’et gai
 nes m’es flor blanch’et vermeilla
 et l’iver chalende maia,
 la genser et la plus gaia
 m’a mandat qe s’amor m’autrei.
 S’enqer no lla·m desautreia?
 
  III   III
 
 Paor me fan maluais conseill.
 Per qel secle mor (et) deschai.
 Aduns saioston li saluai.
 Et luns ab lautre (con)seilla.
 Com si fin amor deschaia.
 Ai maluasa gent saluaia.
 Qi uos ne uostre (con)seill cre.
 Damedeu prec el descreia.
 
 
 Paor me fan malvais conseill,
 per qe·l secle mor et deschai;
 aduns s’aioston li salvai
 et l’uns ab l’autre conseilla
 com si fin’amor deschaia.
 Ai! Malvasa gent salvaia,
 qi vos ne vostre conseill cre,
 Damedeu prec e·l descreia.
 
  IV   IV
 
 Daqest me rancur em coreill.
 Qira men fan dol (et) esmai.
 Et pesa lor del ioi qeu ai.
 Et pois chascun sen coreilla.
 Del autrui ioi (et) sesmaia.
 Ia eu meillor drec non aia.
 Cab sol deport uenz (et) guerrei.
 Acil qe plus me guerria.
 
 
 D’aqest me rancur e·m coreill
 q’ira m’en fan, dol et esmai
 et pesa lor del ioi q’eu ai.
 Et pois chascun s’en coreilla
 de l’autrui ioi et s’esmaia,
 ia eu meillor drec no·n aia,
 c’ab sol deport venz’et guerrei
 acil qe plus me guerria.
 
  V   V
 
 Ges mido(m)pna nos meraueill.
 Sil qier qem don samor nim bai.
 Contra la foldat qem retrai.
 Ferai eu grant meraueilla.
 Sela macola nim baia.
 Ai seria com mi retraia.
 Ai cal uos ui (et) cal uos uei.
 Per benenansa qem ueia.
 
 
 Ges mi dompna no·s meraveill
 si·l qier qe·m don s’amor ni·m bai.
 Contra la foldat qe·m retrai,
 fera i eu grant meraveilla
 s’ela m’acola ni·m baia.
 Ai! Seria com mi retraia
 (ai ! Cal vos vi et cal vos vei!)
 per benenansa qe·m veia?
 
  VI   VI
 
 Noig (et) ior pens consir (et) ueill.
 Planc (et) sospir ma pois ma pai.
 Et neguns hom tan mal non trai.
 Mas un bon respeg mesueilla.
 Don mon corage sapaia.
 Fol soi qar dic qe mal traia
 Pois aitan ric amor enuei.
 Ben uai ab sola lenueia.
 
 
 Noig et ior pens, consir et veill,
 planc et sospir, ma pois m’apai;
 Et neguns hom tan mal no·n trai;
 mas un bon respeg m’esveilla,
 don mon corage s’apaia.
 Fol soi, qar dic qe mal traia?
 Pois aitan ric’amor envei,
 ben vai ab sola l’enveia.
 
  VII   VII
 
 Fin amor auos mapareill.
 Per o nom couen ne meschai.
 Mais car par uostra merce plai.
 Deu cuit qe mo apareilla.
 Caissi fin amor meschaia.
 Ha do(m)pna per merce plaia.
 Caiaz del uostramic mercei.
 Pois ai tant gens uos merceia.
 
 
 Fin’Amor a vos m’apareill;
 pero no·m coven ne m’eschai,
 mais car par vostra merce plai
 (Deu cuit qe m’o apareilla!),
 c’aissi fin’amor m’eschaia.
 Ha, dompna, Per merce plaia
 c’aiaz del vostr’amic mercei,
 pois aitant gens vos merceia!