Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
Rei ioglorios uerais lums eclaratz. dieus
poderos senher si auos platz. almieu com
panh sias fizels aiuda.quieu non la ui pos
lanueitz fon uenguda. (et) ades cera lalba.
 
I.
Rei ioglorios, verais lums e claratz,
Dieus poderos, senher, si a vos platz,
al mieu companh siatz fizels aiuda,
qu’ieu non lo vi, pos la nueitz fon venguda,
et ades cera l’alba!
 
Bel companho si dormetz ho ueillatz ne dor
mas plus senher si auos platz. quen orien
uei lestela camenal iorn quieu lai
ben conoguda. (et) ades cera lalba.

 

II.
Bel companho, si dormetz o velhatz
ne dormas plus senher si a vos platz,
qu’en orient vei l’estela 
qu’amenal jorn, qu’ieu l’ai ben conoguda,
et ades cera l’alba!

 

Bel companho enchantan uos apel. non
dormatz plu quieu aug chantar lauzel.
que uai queren lo iorn per lo boscatge.
(et) ai paor quel gelos nos asatge. sais conser
enant lalba.
III.
Bel companho, en chantan vos apel:
non dormatz plus, qu’ieu aug chantar l’auzel
que vai queren lo jorn per lo boscatge,
et ai paor quel gilos nos assatge, sais concerenat
et ades cera l’alba!
 
Bel companho pos me partir deuos. ieu no(n)
dormi nim moc de ginoillos. ans preguei
dieu lo fill sancta maria. queus mi rendes
per leial companhia. (et) ades cer(a) lalba.
 
IV.
Bel companho, pos mi parti de vos,
hieu non dormi nim moc de ginolhos,
ans preguiei Dieu, lo fill Sancta Maria,
queus mi rendes per leyal companhia,
et ades cera l’alba!
 
Bel companho issetz alfenestrel (et) enguar
datz las ensenhar del cel. conoiceretz sius
soi fizels mesatges. si non ho faitz uostr
es ner lo dampnatges. (et) ades cera lalba.
 
V.
Bel companho, yssetz al fenestrel
e enguardatz las ensenhas del cel:
conoiceretz s’ieus sui fizels messatge;
se non ho faitz, vostres n’er lo dampnatge,
et ades cera l’alba!
 
Bel companho laforas alspeiro. mi preiuatz
quieu nofos dormillos. enans ueilles tota nu
eit tro aldia. ara nous platz mos chans ni
ma paria. (et) ades cera lalba.
 
VI.
Bel companho, la foras als peiros
mi preyavatz qu’ieu no fos dormilhos,
enans velhes tota nueit tro al dia;
ara nous platz mos chans ni ma paria,
et ades cera l’alba!