Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Peire ca(r)dinal.  Peire Cardinal.
  I   I
 
 C
Ala freid(a)ura uenta.
 Deues n(ost)re pais.
 Ueaire mes qeu senta.
 Lo uen de paradis.
 P(er) amor delagenta
 Ues cui eu soi aclis.
 Encui aimes mente(n)ta.
 Emon coraige sis.
 Car detotas partis.
 Per leis tan matalenta.
 
 
 Ca la freid’aura venta
 deves nostre pais,
 veaire m’es qeu senta
 lo ven de paradis
 per amor de la genta
 ves cui eu soi aclis,
 en cui ai mes m’ententa
 e mon coraige sis,
 car de totas partis
 per leis, tan m’atalenta!
 
  II   II
 
 S
Ol lo bes quem preçenta
 Seil beil oi(l)s el fres uis
 Que ia plus noi dessenta.
 Me deu auer conquis.
 Nosai p(er)queus enmenta.
 Car dere no(n) sai fis.
 Mas greu mes quem repenta.
 Que una ues medis.
 Que p(ro)don safortis.
 El maluais sespauenta.
 
 
 Sol lo bes que·m preçenta
 se·il beil oils e·l fres vis
 que ia plus no·i dessenta,
 me deu aver conquis.
 No sai per que·us en menta,
 car de re no·n sai fis;
 mas greu m’es que·m repenta,
 que una ves me dis
 que prod’on s’afortis
 e·l malvais s’espaventa.
 
  III   III
 
 D
E donas mes ueiaire.
 Que gran fali me(n) fan.
 P(er)so que no(n) sun gaire
 Amat lifin aman.
 Enon deg(n)es retraire.
 Mas so quelas uolra(n).
 Mas greu mes us trichaire.
 Ai damor aben ian.
 Oplus oatretan.
 Concel che(s)fis amaire.
 
 
 De donas m’es veiaire
 que gran falimen fan
 perso que non sun gaire
 amat li fin aman.
 E non degnes retraire
 mas so qu’elas volran,
 mas greu m’es us trichaire
 ai d’amor ab enian
 o plus o atretan
 con cel ch’es fis amaire.
 
  IV   IV
 
 D
Ona que cudas faire.
 Deme que uos am tant.
 Caissim uezes mal traire
 Emurir detalan.
 Ha francha debon aira
 Fares mi bel senblan.
 Tal don mon cors seclaire
 Qemo(l)t trai gran affan.
 Enoi deu auer dan.
 Car no(n) me(n)pos estaire.
 
 
 Dona, que cudas faire
 de me que vos am tant,
 c’aissi·m vezes mal traire
 e murir de talan?
 Ha! Francha de bon aira,
 fares mi bel senblan,
 tal don mon cors s’eclaire!
 Qe molt trai gran affan,
 e no·i deu aver dan,
 car non m’en pos estaire.
 
  V   V
 
 S
I no(n) fos gens uilana.
 Elauzeige(i)r sauai.
 Eu agra mor certana.
 Mas aisso men retrai.
 Desolas mes umana.
 Can lox es ni sescai.
 P(er) queu sai casosmana.
 Naurai ancara mai.
 Castrux safina eai
 Elmalastrus safana.
 
 
 Si non fos gens vilana
 e lauzeigeir savai,
 eu agr’amor certana;
 mas aisso m’en retrai.
 De solas m’es umana
 can lox es ni s’escai,
 per qu’eu sai c’a sosmana
 n’aurai ancara mai,
 c’astrux s’afina e ai
 e·l malastrus s’afana.
 
  VI   VI
 
 S
El soi que nosoana.
 Lo be que deus mefe.
 Quen aquella setmana
 Quen eu partic delai.
 Medis erazo plana
 Que mos chantars liplai.
 Tot arma c(ri)stiana
 Uolgra agues tal iai.
 Con eu agui eai.
 Car sol daitan seuana.
 
 
 Sel soi que no soana
 lo be que Deus me fe,
 qu’en aquella setmana
 qu’en eu partic de lai,
 me dis e razo plana
 que mos chantars li plai.
 Tot’arma cristiana
 volgra, agues tal iai
 con eu agui e ai,
 car sol d’aitan se vana.
 
  VII   VII
 
 D
Aisso met certana.
 Dautraues la creirai.
 
 
 D’aisso met certana
 d’autra ves la creirai.