Edizione diplomatica

Versione stampabilePDF version
  
 Peire ca(r)dinal.[1]
 C
Ala freid(a)[2]ura uenta.
 Deues n(ost)re pais.
 Ueaire mes qeu senta.
 Lo uen de paradis.
 P(er) amor delagenta
 Ues cui eu soi aclis.
 Encui aimes mente(n)ta.
 Emon coraige sis.
 Car detotas partis.
 Per leis tan matalenta.
 
 SOl lo bes quem preçenta
 Seil beil oi(l)[3]s el fres uis
 Que ia plus noi dessenta.
 
 
 [1] Componimento di Bernart de Ventadorn ma qui attribuito a Peire Cardenal.
 [2] La a è aggiunta in interlinea.
 [3] La l è aggiunta in interlinea.
 
 
 Me deu auer conquis.
 Nosai p(er)queus enmenta.
 Car dere no(n) sai fis.
 Mas greu mes quem repenta.
 Que una ues medis.
 Que p(ro)don safortis.
 El maluais sespauenta.
 
 DE donas mes ueiaire.
 Que gran fali me(n) fan.
 P(er)so que no(n) sun gaire
 Amat lifin aman.
 Enon deg(n)[4]es retraire.
 Mas so quelas uolra(n).
 Mas greu mes us trichaire.
 Ai damor aben ian.
 Oplus oatretan.
 Concel che(s)fis amaire.
 
 DOna que cudas faire.
 Deme que uos am tant.
 Caissim uezes mal traire
 Emurir detalan.
 Ha francha debon aira
 Fares mi bel senblan.
 Tal don mon cors seclaire
 Qemo(l)[5]t trai gran affan.
 Enoi deu auer dan.
 Car no(n) me(n)pos estaire.
 
 SI no(n) fos gens uilana.
 Elauzeige(i)[6]r sauai.
 Eu agra mor certana.
 Mas aisso men retrai.
 Desolas mes umana.
 Can lox es ni sescai.
 P(er) queu sai casosmana.
 Naurai ancara mai.
 Castrux safina eai
 Elmalastrus safana.
 
 SEl soi que nosoana.
 Lo be que deus mefe.
 Quen aquella setmana
 Quen eu partic delai.
 Medis erazo plana
 

 [4] La n è aggiunta in interlinea.
 [5] La l è aggiunta in interlinea.
 [6] La i è aggiunta in interlinea.
 
 
 Que mos chantars liplai.
 Tot arma c(ri)stiana
 Uolgra agues tal iai.
 Con eu agui eai.
 Car sol daitan seuana.
 
 DAisso met certana.
 Dautraues la creirai.