I.
Ara·m so del tot conquis,
si que de pauc me sove,
c’oblidat n’ai gaug e ris
e plor e dol e feunia;
e no·i faz semblan trop bel,
ni crei — tant ai manentia —
que res, mas Dieus, me capdel.
II.
Car ges per mon sen no cre,
ni per prec ni per gragel,
qu’eu poges aver per re
ni conquerer tal amia
si Dieus, a cui la grazis,
no·m n’ages mes en la via
et a leis bon cor assis.
III.
Pregarai mais de novel
que no suill de viel servis;
car dat m’a en luoc sembel
lo plus d’aquo que·l queria;
e sai per que·m det tan be:
car me conoc ses bauzia
vas leis qui·m retenc ab se.
IV.
A leis tainh amars tan fis,
per que Dieus l’autrejet me;
c’ad home qui la trais
no volc dar la seinhoria,
ni que ja·l fezes revel:
qu’ilh non deu esser traya,
tan val — mais trop ho espel!
V.
Car s’eu dic so que·s cove
de leis que mon cor sagel
totz lo mons sap, per ma fe,
cals es; car tota gen cria
e sap, et es pron devis
cals es la meiller que sia!
Per qu’eu la laus et enquis.
VI.
Mon cor ai eu tan isnel
que a penas m’en sofris;
c’amors me pueg’ el cervel,
si que cor ai que lei dia
a totz — tals talens m’en ve —;
mas Temers e Cortesia
e dreg Ben-Amar m’en te.
VII.
Que si·m volia ses ris,
si ri mon cor de joy ple;
qu’esser cug em paradis
can de midons, c’aixi·m lia
que vas autra no·m apel,
auzi parlar ses folia,
sol c’om de leis me favel.
VIII.
Per que es molt gran merce
qui·m mentau neis lo castel
on jai. Mas no sai per que
es pros qui no·n a paria
ab leis, c’ans que·l fos aclis
no sai per que ren valia,
mas pel be c’ar n’ai, m’es vis.
IX.
Que ges lanza ni cairel
non tem, ni brans asseris,
can bai ni mir son anel;
e si·n faz gran galardia
ben o dei faire jasse,
e s’om m’o ten a fulia
no sap d’amor co·s mante.
X.
Muira ogan ab coutel
qui non tema ma fulia,
o ab peir’ o ab cairel.
XI.
Joglar, Dieus que·us fetz tan be
e·us creix vostre pretz quec dia
vos capdel si co·us cove.