Pattison

Versione stampabilePDF version

I.
Er quant s’embla·l foill del fraisse    
e·l ram s’entressecon pel som           
(que per la rusca no·i poja             
la dolz’umors de la saba)               
e·ill aucel son de cisclar mut          
pel freit que par que·ls destrenga —    
mas ges per aitant no·m remut           
que·l cor no·m traia fait de drut.      

II.
Qu’eu reverdisc et engraisse            
quan tot’altr’alegresa rom;             
e si tot mos gauz s’enoja               
a tal c’a prezen non gaba,              
ges per tant non es remanzut            
qu’ab lei de cui teing Aurenga          
no·m aian tan mei prec valgut           
qu’ab si m’a baizan retengut.           

III.
Per qu’eu lau qu’us quecs s’en laisse,  
pos malgrat lor n’ai mai del nom;       
qu’er ges neus ni vens ni ploja —       
si sa grans merces m’acaba              
mon car desir qu’ai tan volgut —        
no·m pot tolre, ni lauzenga,            
l’amor que·i mes ab gran vertut         
Deus, quant m’ac asi elegut.            

IV.
Ha domna! si ja·m biaisse               
ves vos, ni pren vouta ni tom           
adoncs si’ eu pres en boja!             
Si ja tan mos cors mescaba,             
qu’al meu tort me virez l’escut!        
E cofonda Deus la lenga                 
que diz a frau ni a saubut              
re per qu’amdui siam perdut!            

V.
Qu’eu non voill que de nos baisse       
l’Amors, que ges del dart del plom      
no·ns feri (ans sai que voja            
de nos tot mal et arraba):              
qu’anc no tant — deu esser crezut —     
doas res — qui que s’en fenga —         
no·s ameron — si Deus m’ajut —          
cum nos fam e farem canut.              

VI.
Ai, dona! quar tan m’abaisse            
que no·us vey lay on essems fom,        
no creyatz que mot no·m coja;           
mas per dig d’una sillaba               
er mantenen reconogut                   
tot so qu’az Amor covenga:              
per qu’ieu del ben qu’en agr’ agut      
sai e crey qu’ieu n’ai molt perdut.     

VII.
E ja trobaire no s’eslaisse:            
qu’anc pos Adams manget del pom         
no valc — si tot quex s’enbroja —       
lo seus trobars una raba                
ves lo meu que m’a erebut;              
ni taing q’us tan aut s’en prenga, —    
qu’eu ai trobat e cossegut              
lo miels d’amor tant l’ai quesut.       

VIII.
E, qui m’en desmen, tost prenga         
lo bran e la lans’ e l’escut,           
q’eu l’en rendrai mort e vencut.