I.
Bel m’es, quan la roza floris
e·l gens terminis s’enansa,
faz’ un vers a ma ventura
don mos cors es en balansa;
pel dous chan del rossinhol,
c’aug chantar la nueit escura
per los verdiers e pels plais.
II.
Reis, per Christ iamais no·ns faillis
quar Masmutz nos faun sobransa:
coms ni dux non senh sentura
mieils de vos feira de lansa;
per l’emperador me dol,
c’a moutas gens fai fraitura:
tals en plora que n’a iais.
III.
Vostre coratges s’esclarzis,
quar n’avetz bon’esperansa;
sobre paguans, gen tafura,
cavalguatz cenes duptansa;
premiers prenretz Labadol,
e si anatz a dreitura
tro a Marroc, feiran lais.
IV.
Sel que·l ioi del setgle delis
vei que son pretz dezenansa;
fils es d’avol criatura,
que fai avol demonstransa:
e per tan non baisa·l col;
quar gitatz es a noncura,
estai mais entre·ls savais.
V.
Per mi non dic, tan m’abelis,
quan vei molt gran alegransa:
amors vol c’a longias dura.
No pot hom aver fizansa,
si·l carnal amar non vol;
quar vei que cors non a cura
mas de senhor que engrais.
VI.
Chantador, lo vers vos fenis:
aprendetz la comensansa.
Marcabrus per gran dreitura
trobet d’altretal semblansa,
e tengon lo tug per fol,
qui no conoissa natura
e no·ill membre per que·s nais.