

I | |
GEs nomi desconort. seu .ai p(er)dut. mon chan emo(n) d(e)port. co(m) cobres auta fort. qeu ai ren dut. al segnor d(e)gisot. car la uol gut.epois enm(er)ceian.lin sui uen- guz d(e)nan.marete(n)gut baisan. noi dei mais au(er)dan qeq(e) niam tan. nilause(n)ger noi blan. |
Ges no mi desconort, seu ai perdut, mon chan e mon deport com cobres Autafort q’eu ai rendut al segnor de Gisot, car la volgut. E pois en merceian lin sui venguz denan ma retengut baisan; no de mais auer dans, que que ni amtan, ni lausenger noi blan. |
II | |
Ses coms nes auinen. Enomes car. Molt lis(er)ai ualenz ensos afars. Efis com un argenz. humils eclars. El cons faicha lose(n) q(e) fai lama(r)s. Qeqan ichai d(e)bon. Vol q(e) alui seston Echo qenoil ten p(ro)n. Ceta fors elsablon. Aissi tang d(e)baron. Qete(n)ga son p(er)don. Esitol qepuois don. |
Ses coms nes avinen E no mes car, Molt li serai valens En sos afars E fis com un argenz, Humilis e clars Eˑl cons faicha lo sen Qe fai la mars: Qe qan i chai de bon, vol qe a lui s’eston, e cho qe noˑil ten pron Ceta forse l sablon Aissi teng de baron Que tenga son perdon E sˑil tol qe puois don. |
III | |
Vers mi son p(er)iurat. Trei palazi. Etuit liuesco(n)tat. Delimozi. Eli dui pezinat. P(er) engoli. Elitrei co(n)trafait. Degolinezi. Ence(n)tol en gaston. Etuit lautre baron. Mifeiron pleuiçon. Eloco(n)te deion. Ez un (con)te breton. Eranno(n) dauignon. Ezanc uns n(om) tenc p(ro)n. |
Vers mi son perjurat Trei palazi E tuit li vescontat De Limozi E li dui pezinat Perengoli E li trei contra fait D’Egolinezi. EˑN Centol en Gaston E tuit l’autre baron. Mi feiron plevicon E lo conte Deion Ez un conte breton. E Rannon d’Avignon Ez anc uns noˑm tenc pron. |
IV | |
Senz p(ro) tenir amic tenc p(er)igal. Co(m) faiz mon enemic. Qi no fai mal. Qe(n) iuron mai(n)t ric sobro(n) mesal. En un moster d(e)san marzal. Tal me pleui safe. No fezes plait ses me. Canc pois nom(en)te(n)c re. Eno lestes ges be.Cars emes am(er)ce. Esocordet abse. Cho nos pliu p(er)mafe. |
Senza pro tenir amic Tenc per igal Com faiz mon enemic Qi no fai mal Q’en iuron maint ric Sobr’on mesal En un monster De san Marzal Tal me plevi sa fe No fezes plait ses me C’anc pois no m’en tenc re; E no l’estes ges be Car se mes a merce E s’ocordet ab se Cho nos pliu per ma fe. |
V | |
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n). Mi comant agardar oqellaz- don. Cades mison auar tuit cist baron. - Cabels no(n) puosc estar ses (con)te(n)zon. Ara mi pot cobrar. Loco(m)s ses malestar. Ez eu aliu tornar. Es(er)uir (et) honrar. Enono nolgui far. Tro qades ain parar. Siu uenguz. Denaimar. |
Alco(n)te uoil p(re)iar q(e)ma maiso(n). Mi comant agardar oqellaz- don. Cades mison auar tuit cist baron. - Cabels no(n) puosc estar ses (con)te(n)zon. Ara mi pot cobrar. Loco(m)s ses malestar. Ez eu aliu tornar. Es(er)uir (et) honrar. Enono nolgui far. Tro qades ain parar. Siu uenguz. Denaimar. |