Toja

Versione stampabilePDF version

I.
Si·m fos Amors de ioi donar tant larga    
cum ieu vas lieis d’aver fin cor e franc, 
ia per gran ben no·m calgra far embarc,   
q’er am tant aut qe·l pes mi poi’ e·m tomba,
mas qand m’albir cum es de pretz al som     
mout m’en am mais car anc l’ausiei voler,   
c’aras sai ieu que mos cors e mos sens      
mi farant far, lor grat, rica conquesta.    

II.
Pero s’ieu fatz lonc esper, no m’embarga,   
q’en tant ric luoc me sui mes e m’estanc    
c’ab sos bels digz mi tengra de ioi larc    
e segrai tant q’om mi port a la tomba,      
q’ieu non sui ies cel que lais aur per plom;
e pois en lieis no·s taing c’om ren esmer,  
tant li serai fis e obediens                
tro de s’amor, si·l platz, baisan m’envesta.

III.
Us bons respieitz mi reven e·m descarga     
d’un doutz desir don mi dolon li flanc,     
car en patz prenc l’afan e·l sofr’ e·l parc 
pois de beutat son las autras en comba,     
que la gensser par c’aia pres un tom        
plus bas de liei , qui la ve, et es ver;    
que tuig bon aip, pretz e sabers e sens     
reingnon ab liei, c’us non es meins ni·n resta.

IV.
E pois tan val, no·us cuietz que s’esparga     
mos ferms volers ni qe·is forc ni qe·is branc, 
car no serai sieus ni mieus si m’en parc,      
per cel Seignor qe·is mostret en colomba,      
q’el mon non ha home de negun nom              
tant desires gran benanans’ aver               
cum ieu fatz lieis, e tenc a nonçalens         
los enoios cui dans d’Amor es festa.           

V.
Na Mieills·de·ben, ia no·m siatz avarga,       
q’en vostr’amor me trobaretz tot blanc,        
q’ieu non ai cor ni poder qe·m descarc         
del ferm voler que non es de retomba;          
que qand m’esveill ni clau los huoills de som  
a vos m’autrei, qan leu ni vau iazer;          
e no·us cuietz qe·is merme mos talens,         
non fara ies, q’ara·l sent en la testa.        

VI.
Fals lausengier, fuocs las lengas vos arga,    
e que perdatz ams los huoills de mal cranc,    
que per vos son estraich cavail e marc:        
amor toletz, c’ab pauc del tot non tomba;      
confonda·us Dieus que ia non sapchatz com,     
qe·us fatz als drutz maldire e viltener;       
malastres es qe·us ten, desconoissens,         
que peior etz, qui plus vos amonesta.          

VII.
Arnautz a faitz e fara loncs atens,            
q’atenden fai pros hom rica conquesta.