I.
Qui no sap esser chantaire, — braire
de’ qant aug lo ver sonar — clar,
e son per tot [gen] mesclat — prat,
e·l rozal del matin s’espan — lan,
sobre l’erba josta·l sauza.
II.
Non auz semblan ni vejaire — faire
q’eu l’am, ni l’aus desamar, — ar
q’en amor son drut mirat — fat,
e ·il fals Amador ab engan — van,
cui amor engann’e bauza.
III.
Non es reis ni emperaire — gaire
qe l’ause ·l mantel drechar — var,
ni far q’agues acatat — grat.
Ric me fai la noig en somnjan, — tan
m’es vis qe mos bratz l’enclauza.
IV.
Lai n’irai el sieu repaire, — laire,
em peril qom de passar — mar;
si de mi no ·il pren pitat, — bat
fer freg, las! Tan la vau pregan, — qan,
ni ja ren, de leis nien jauza.
V.
Si no·m vol amar m’amia, — dia,
pose u l’am, s’il m’amara, — ja
q’eu sui al seu mandamen; — gen
li serai, si·m vol tener; — ver
li dirai: q’autre si menta!