Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernartz de Uentedorn.  Bernartz de Ventedorn.
  I   I
 
 L
O rosignols ses baudeia. Iosta la flor el u(er)t
 chan. Epren mentan granz enueia. Que
 no(n) puosc mudar no(n) chan. Eno(n) sai de q(ue) ni de
 cui. Car eu no(n) am me ni autrui. Efas esfors car sai
 faire bon uers eno(n) sui amaire.
 
 
 Lo rosignols s’esbaudeia
 iosta la flor el vert chan,
 e pren m’en tan granz enveia
 que non puosc mudar, non chan;
 e non sai de que ni de cui,
 car eu non am me ni autrui,
 e fas esfors car sai faire
 bon vers e non sui amaire.
 
  II   II
 
 M
ais adamor qui domneia. Aborguoill (et) ab enian.
 Que sels que tos tems merceia. Nis uai trop
 humilian. Capenas uol amors celui. Ques fra(n)cs
 efis si com eu sui. So ma tot mo(n) afaire. Quanc
 no(n) fui fals ni trichaire.
 
 
 Mais a d’Amor qui domneia
 ab orguoill et ab enian
 que sels que tostems merceia
 ni·s vai trop humilian;
 c’a penas vol Amors celui
 qu’es francs e fis, si com eu sui.
 So m’a tot mon afaire
 qu’anc non fui fals ni trichaire.
 
  III   III
 
 C
atressi col ram si pleia. Lai ol uens lo uai men
 an. Era uaslei quem guerreia. Aclis p(er) far son
 coman. P(er) aiso ma follem destrui. Donamal lign-
 age redui. Cams los oill li don atraire. Sautre
 tort mi pot retraire.
 
 
 C’atressi co·l ram si pleia
 lai o·l vens lo vai menan,
 era vas lei que·m guerreia,
 aclis per far son coman.
 Per aiso m’afoll’e·m destrui,
 don a mal lignage redui,
 c’ams los oill li don a traire,
 s’autre tort mi pot retraire.
 
  IV   IV
 
 N
on es hom qui dellei ueia. La dreg cors nil bel
 senblan. Que diga quella auer deia. Fellon cor
 ni mal talan. Mas laiga que soan sai dui. Esp-
 eier que sella que brui. Enian fai qui de bona-
 ire. Sembla eno(n) oesgaire.
 
 
 Non es hom qui de llei veia
 la dreg cors ni·l bel senblan,
 que diga qu’ella aver deia
 fellon cor ni mal talan.
 Mas l’aiga que soan s’aidui,
 es peier que sella que brui.
 Enian fai qui de bon aire
 sembla e non o es gaire.
 
  V   V
 
 D
e totz locs on il esteia. Mi destuoillem uau
 loingnan. Ep(er) so que no(n) laueia. Pas li mos
 oillz claus denan. Ien ioga de mi es desdui.
 Cab eis lo sieus tortz mi conclui. Et es uers
 tos temps que laire. Cuia tut sion sieu fraire.
 
 
 De totz locs on il esteia,
 mi destuoill’e·m vau loingnan,
 e per so que non la veia
 pas li mos oillz claus denan.
 Ien ioga de mi e·s desdui,
 c’ab eis lo sieus tortz mi conclui.
 Et es vers tostemps que laire
 cuia, tut sion sieu fraire!
 
  VI   VI
 
 I
a no(n) er si tot mi greia. Quen quer fin epas
 nol man. Que greu mes caissim recreia. Ni p(er)-
 ga ta(n) lonc afan. Asos obs me garde me strui.
 Esi no(n) em amic amdui. No(n) sembla ni mes ue-
 iaire. Cautramors lo cor mesclaire.
 
 
 Ia non er, si tot mi greia,
 qu’enquer fin e pas no·l man;
 que greu m’es c’aissi·m recreia
 ni perga tan lonc afan.
 A sos obs me gard e·m estrui,
 e si non em amic amdui,
 non sembla ni m’es veiaire
 c’autr’amors lo cor m’esclaire.